Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Caigudes 2.0

L'avaria de BlackBerry no ha estat la primera que afecta els usuaris d'internet, ni serà l'última. Repassem algunes de les interrupcions de servei més sonades

Gairebé 400 petabytes (milions de gigabytes). És el volum de trànsit que circula cada mes per les xarxes d'internet mòbil, el doble que fa un any. Cada minut es pengen a YouTube 48 hores de vídeo. Durant el mateix minut, a Skype es manté l'equivalent a sis mesos de videotrucades. Els usuaris de Twitter piulen més de 230 milions de vegades al dia. Facebook ja té més de 800 milions d'usuaris actius, que hi publiquen 250 milions de fotos. Hotmail té 360 milions d'usuaris; Yahoo! Mail, 280 milions, i Gmail, prop de 200. Aquest és el nivell d'activitat que han assolit els grans serveis d'internet, darrere dels quals hi ha infraestructures tecnològiques que s'han d'anar ampliant per atendre l'augment de demanda, sense deixar de funcionar.

A vegades, les infraestructures fallen. Pot ser l'avaria d'un equip, una actualització de programari mal dissenyada -els experts coincideixen que cada cop es programa pitjor, deixant als usuaris la tasca de detectar errades-, un excés de zel en l'aplicació de mesures de protecció o un aparell desendollat per equivocació. Els proveïdors no solen donar detalls sobre les causes ni l'abast de les caigudes, però a la xarxa hi ha hagut interrupcions de servei molt sonades. Per ordre alfabètic, en recordem algunes:

Amazon. L'empresa de comerç electrònic és també un dels principals proveïdors d'infraestructura a altres serveis d'internet. En la seva història hi ha hagut avaries importants, però a l'abril un error de configuració va fer que bona part dels seus clients, des de Foursquare fins a HootSuite, fossin inaccessibles durant hores.

Apple. Acaba de posar en marxa el servei iCloud d'emmagatzematge de dades i sincronització de dispositius al núvol. Confiem que doni més bon resultat que l'antic MobileMe, que va perdre la informació dels usuaris en migrar-la des d'una versió anterior. Apple també és famosa pels problemes de capacitat quan milions de clients intenten descarregar alhora les actualitzacions de programari dels seus equips.

BlackBerry. El cas més recent. Desenes de milions d'usuaris han estat quatre dies sense poder descarregar correu, xatejar ni navegar. El sistema fa que tot el trànsit d'internet dels telèfons passi pels servidors de RIM, que xifren les comunicacions i les acceleren mitjançant compressió, però ja hem vist el que passa quan peta un dispositiu de la xarxa.

CoverItLive. El sistema usat per molts mitjans per comentar minut a minut tota mena d'actes, des de partits de futbol fins a conferències, acostuma a caure en moments de màxima audiència. L'ocasió més recent: la presentació de l'iPhone 4S. Els queda el consol que també va caure el seu competidor ScribbleLive.

Danger. L' smartphone Sidekick presumia de guardar als servidors les dades dels telèfons per raons de seguretat. L'octubre del 2009, una actualització del programari va esborrar les dades de 800.000 abonats.

Google. El gegant de la xarxa actualitza els seus serveis tan sovint que a vegades no acaben de funcionar. Només l'any passat, Gmail va caure dues hores i mitja al febrer, 36 hores al març i dues hores al setembre. Al febrer d'aquest any, 120.000 usuaris van perdre durant dos dies el contingut de les seves bústies, que es va recuperar d'una còpia de seguretat en cinta.

Microsoft. Al març del 2008, els clients del servei ADSL de Telefónica de Catalunya i zones de València i Aragó es van quedar sense poder accedir a Hotmail i MSN Messenger. Al principi, Microsoft va creure que es tractava d'un atac als seus servidors, però es va acabar descobrint que la causa del problema era una configuració errònia que només afectava unes adreces IP determinades.

Sony. A l'abril, uns intrusos van accedir a les dades personals de 75 milions d'usuaris de les xarxes Playstation i Qriocity de Sony. L'empresa, incapaç de contenir l'atac, va suspendre els serveis durant 25 dies. El pitjor és que, des que es van restablir, han continuat patint caigudes intermitents que fan dubtar, i molt, de la seva fiabilitat.

Twitter. La balena que apareixia quan els servidors no donaven l'abast ha adquirit categoria de mite. Bona part dels esforços de l'empresa durant els últims mesos han estat dedicats a ampliar capacitat, no sense patinades glorioses com el flamant centre de dades que no es va arribar a inaugurar perquè hi havia goteres a la sala dels servidors.

Vist tot plegat, la pregunta ja no és -no ho ha estat mai- si la tecnologia fallarà, sinó quan ho farà. Cal preparar-nos per quan falli: reduir la nostra dependència d'un únic servei, mantenint les dades en més d'un lloc i comprovant que hi puguem accedir en cas de necessitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT