Publicitat
Publicitat

'Chau chau'

Alfonso Nieto, professor de 30 generacions de periodistes, va morir ahir als 80 anys. Va ser un dels pioners que van donar categoria universitària al periodisme, el primer catedràtic d'empresa informativa de l'Estat i rector de la Universitat de Navarra entre 1979 i 1991 -anys de plom, signats per dos atemptats d'ETA-. Què en pensaria ell, home obert i dialogant, que el 1969 va fer venir a Pamplona el fundador de Le Monde , bèstia negra del franquisme? Del que en vaig aprendre em martelleja una banalitat: el chau chau , expressió amb què qualificava, implacable, els sermons dels gurus que no estudien, el mercadeig oportunista d'idees buides.

Nieto és l'arquitecte de la concepció i desenvolupament científics de l'empresa informativa. Dirigí desenes de tesis i escrigué i orientà recerques que no eren broma ni tràmit, sinó carreus ben escairats de la ciència: el concepte d'empresa informativa, el fenomen de la premsa gratuïta (ja el 1984!), la difusió electrònica o que la informació competia pel temps lliure de la gent i no contra el pa i la llet. I això son quatre pinzellades.

Les arrels d'una empresa informativa, sostenia, no es troben en el seu compte de resultats, sinó en els seus principis editorials, ja que es tracta d'una empresa ideològica en el millor sentit de la paraula. Els principis editorials són el lligam no només amb la llibertat de premsa sinó amb la llibertat, sense adjectius, i amb el bé social. Esclar que no era un tanoca: sempre advertia que els beneficis eren una obligació ètica. En fi, això no són martingales acadèmiques ni powerpoints de duro. No és chau chau . Això, als periodistes, ens suscita una enyorança enorme.

La guerra del periodisme no es fa només a les redaccions. Don Alfonso, des de l'acadèmia, es va dedicar al periodisme amb la mateixa raó i passió amb què un bon reporter treballa al carrer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT