BARCELONA.L' Un, dos, tres va ser un programa d'autor amb l'omnipresent Chicho Ibáñez Serrador com a mestre de cerimònies indiscutible. Tot i les seves escasses aparicions en pantalla, les intervencions amb veu en off o l'enterrament del concurs cada cop que acabava una etapa van ajudar a construir-ne el personatge.
Ibáñez, un realitzador d'origen uruguaià, ja havia destacat amb els seus contes de por Historias para no dormir , en una aposta que podia recordar els films de la Hammer per la truculència d'algunes escenes i l'ús intensiu del terror psicològic, pròxim al Hitchcock més bèstia.
Com en el cas del mestre del suspens, controlava fins a l'últim detall del procés. Ell va escollir els successius presentadors, i en va descartar d'altres: Raúl Sender i Emilio Aragón van arribar a fer un càsting per ocupar-ne la plaça. Ibáñez Serrador no s'estava d'introduir petits i grans canvis d'un programa a l'altre, la qual cosa reforçava la idea de frescor. "A partir de la segona etapa vaig tenir temps de corregir el que no m'agradava", explicava en una entrevista a l'Acadèmia de la Televisió l'any 2009. "Vaig començar a fer les coses que abans no m'havia atrevit a fer".
L'èxit del programa va permetre exportar-lo: al Regne Unit, Portugal, Alemanya i Holanda. La mirada atenta de Chicho faria que alguns detalls acabessin tornant a Espanya. L'escala il·luminada a cada graó era una rèplica del concurs holandès, per exemple.
De 'Waku Waku' al teatre
Ibáñez Serrador ja no repetiria l'èxit assolit amb l' Un, dos, tres amb les seves noves aventures. El concurs sobre animals Waku Waku i el consultori sexològic Hablemos de sexo , presentat per la doctora Elena Ochoa, també van ser populars, tanmateix. Va tornar al gènere amb El semáforo , presentat per Jordi Estadella, abans de refugiar-se al teatre per dirigir el seu propi text Aprobado en inocencia . L'any 2010 va rebre un reconeixement del ministeri de Cultura a tota la seva carrera.
