Cinc anys de radiografies Mediàtiques i culturals
La publicitat és el fuel del sector dels mitjans, i els anunciants la decideixen en funció de l'audiència. El Baròmetre fa cinc anys que mesura i certifica aquestes dades dins l'espai mediàtic català.
Barcelona.El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura celebra enguany el seu cinquè aniversari, i ho fa amb la mirada posada en el futur. Des que es va posar en marxa ja ha fet més de 135.000 entrevistes exhaustives i presencials sobre consums culturals i mediàtics, però el repte segueix sent posar dia a dia tota aquesta informació en relleu per ajudar la indústria dels continguts del país.
"El Baròmetre és una eina clau per a la visualització de molts mitjans de comunicació de proximitat a Catalunya, locals i comarcals, que fins fa cinc anys no tenien cap manera d'identificar la seva audiència", explica Joan Sabaté, director general del projecte. "Tot i que en moltes ocasions puguin arribar a tenir una bona implantació territorial, sense una audiència demostrable quantitativament i qualitativament, avui aquests mitjans serien pràcticament invisibles per als anunciants".
Estudi punter al món
La precisió comarcal l'aconsegueix el nombre d'entrevistes: 33.000 cada any, una xifra que, tenint en compte la demografia catalana, converteix l'estudi en un dels més precisos del món per l'amplitud de la mostra. El fet que el total de les enquestes es facin de manera presencial és un altre dels seus avals tècnics (i una manera d'assegurar que no es deixa fora el segment de la població que no té telèfon).
La independència i el rigor en el tractament de les dades l'assegura el patronat que controla el Baròmetre, en el qual la branca científica, amb representants de set universitats de referència, hi té majoria. Els mitjans també hi són representats, fins a 450 hi són presents d'alguna manera, directament o a través de les associacions del sector.
En aquests cinc anys des de la seva posada en marxa, el panorama mediàtic s'ha transformat radicalment, la qual cosa reforça, al parer de Sabaté, la necessitat de disposar de dades que permetin als mitjans dissenyar les seves estratègies: "El Baròmetre del futur afronta el repte de mesurar els mitjans digitals, la mobilitat, els nous consums i la integració multimèdia, que encara haurà de comptar amb els mitjans analògics. La tecnologia ajudarà a assolir aquest objectiu, però segurament serà encara necessari preguntar a la gent el que fa per tenir una visió transversal i completa de la seva dieta mediàtica i cultural".
És per això que el Baròmetre no mesura només els consums tradicionals de premsa, ràdio i televisió -es mesuren més de 1.700 mitjans-, sinó que també analitza els relatius als usos lingüístics i els consums tecnològics i culturals. Les dades, un cop processades i convertides en informació útil, van a parar als mateixos mitjans, les administracions, les universitats o les centrals de compres que decideixen les inversions publicitàries (450 milions d'euros l'any passat).
"Avui els anunciants són més exigents que mai amb el retorn de les seves inversions publicitàries en els mitjans de comunicació -reconeix Sabaté-. I l'audiència és la moneda de canvi en tot el mercat publicitari, tant per a les marques que actuen en el mercat global com per als petits anunciants. Això fa imprescindible la certificació d'aquestes audiències".
