Delata.com i que Felip Puig t'ho pagui

Felip Puig deu estar molt desesperat, com ho han estat els seus antecessors en moments determinats per culpa dels problemes d'ordre públic que hi ha de tant en tant a Barcelona, on no falta una tradició anarquista que revifa amb el neoanarquisme tecnològic definit per l'antropòleg Carles Feixa. Fa anys que a Interior preocupa la tendència de la societat catalana a reaccionar al carrer com la grega o la italiana (Gènova, 2001). Tot i que també hi ha aldarulls en altres àrees, com va quedar clar l'estiu passat al Regne Unit, ara mateix Grècia és un referent de la protesta: "Si ells es fan els suecs, nosaltres ens farem els grecs", deia un dels eslògans que corrien per Twitter el 29-M. Però encara que es pugui entendre la desesperació d'Interior, és difícil de compartir una reacció que frega la visceralitat i que difícilment tindrà l'efecte que persegueix. Precisament perquè hi ha una guerra tecnològica que no es pot fer amb plantejaments antics, és molt mala idea crear una web per a delators. Deixant de banda que Felip Puig no deu haver llegit -o ha oblidat- els sumaris esgarrifosos que es van generar amb les delacions contra rojos de la postguerra, és ingenu creure que podrà controlar l'eina que proposa.

El mínim que pot passar és que hi hagi delacions injustificades -esperem que es detectin i que no portin a detencions injustificades, il·legals en un règim democràtic-, que la web de "col·laboració ciutadana" sigui boicotejada amb bromes i virus -prou hàbils perquè els autors no siguin descoberts- i que la reacció que es generi a la xarxa -i, per tant, al carrer- sigui tan virulenta que faci pitjor el remei que la malaltia. La crispació ja és visible i aquests anuncis la fan créixer. Cada intent d'augmentar el control genera més descontrol, l'espiral és imparable. I la capacitat de la xarxa no es destrueix amb bats de beisbol.