D'elecció en elecció fins que guanyi l'unionisme

BarcelonaPedro J. Ramírez s'ha passat setmanes i setmanes reclamant l'aplicació de l'article 155. "Si no s'atreveix amb el 155, que marxi", deia fa no res. Però el dia que Rajoy anuncia les mesures per usurpar el govern de la Generalitat grava un vídeo amb el títol "Els dos errors d'aquest 155". El primer diu que és fàcilment solucionable: com que admet que "no es pot governar Catalunya des de Madrid amb subcomissaris", el periodista reclama "nomenar un governador general de Catalunya". Llàstima que el comte duc d'Olivares, per qüestions biològiques, no estigui disponible. El segon problema, al seu parer, "ja no té remei". I és l'anunci d'eleccions a només sis mesos. Pedrojota acaba venint a dir –amb una cintura democràtica talla 32– que s'ha de mantenir l'ocupació institucional fins que s'asseguri la victòria de les forces unionistes en les següents eleccions autonòmiques. No ho arriba a pronunciar amb tant de desvergonyiment, però se l'entén perfectament. I preveu que els catalans explotaran el victimisme habitual. Típic victimisme injustificat, d'ull de vellut, nas fracturat i escopinada a la cara.

Enquesta llancívola

"El 68% de catalans demanen eleccions a Puigdemont", titula en portada 'El Periódico', en un titular que deu haver fet les delícies de la Moncloa: ni fet a mida. Més enllà de com resulta de feridor negar la legitimitat democràtica de dos milions de vots i pretendre-ho substituir amb una enquesta opaca –ui, sí, garanties– a uns quants centenars de persones, hi ha la trampa semàntica del "demanen". El sondeig pregunta: "Està d'acord a celebrar eleccions al Parlament?" Però estar-hi d'acord és una cosa i demanar-ho –que pressuposa una acció, una exigència– n'és una altra de ben diferent.