Dos nous llibres alimenten la mitomania televisiva
La televisió també es llegeix aquest Nadal. L'APM? ha editat un llibre samarreta amb el recull de les frases mítiques del programa. El Terrat, per la seva banda, presenta una història de la televisió espanyola.
BARCELONA.Dues grans factories catalanes de l'humor televisiu arriben a Nadal amb un llibre sota el braç. Fa poques setmanes va sortir a la venda el llibre de l'APM? -que aquests dies continua presentant-se en diverses ciutats del país-, i ahir El Terrat va presentar el seu Lo que vendría a ser la televisión en España, que fa un repàs en clau d'humor de la història d'aquest mitjà a l'Estat.
APM? El circ de la teleés "un llibre objecte per als que vulguin tenir un recull de les millors frases de l'APM?" Així el defineix Guillem Sans, director del programa i coautor del llibre juntament amb Fran Domènech i Manel Piñero -l'Homo APM?-. Fonamentalment, el volum recull més de 150 frases "de les més mítiques" de l'espai televisiu, dividides per grups temàtics per conformar una mena de "diccionari d'usos". Així, el llibre proposa frases per lligar, per fer servir en una discussió de parella, a la feina o al volant, o per abans d'anar al llit, entre d'altres, i fa una breu explicació del seu significat i del context en què convindria utilitzar-les. Sans assegura que a l'hora de fer la selecció s'ha intentat incloure-hi les frases més utilitzades pels fans del programa, tot i que adverteix que "segur que algú en trobarà a faltar alguna".
Per saber quines són, en línies generals, les expressions que més agraden als seguidors de l'APM? una bona eina són les xarxes socials: "Hem fet exercicis al Facebook de demanar a la gent que resumís un tema d'actualitat amb una frase de l'APM?, i n'apareixen tot un seguit que són les més recurrents", explica el director de l'espai. De fet, el programa té una segona vida a les xarxes, i el llibre també té en compte aquest aspecte.
El llibre es completa amb un test que permet al lector descobrir si és o no un veritable Homo APM?, una breu explicació de com es prepara el programa i un pròleg d'Antoni Bassas en què recorda els orígens radiofònics del format. Però Guillem Sans destaca també el disseny del llibre. Segons ell, el "repte principal" era traslladar la potència visual d'un programa com l'APM? al paper, i es mostra "molt satisfet" del resultat obtingut. "És un llibre molt visual", afirma.
APM? El circ de la tele s'acompanya d'una samarreta que, de fet, és "la raó principal que ha motivat el llibre", diu Sans. Segons ell, molta gent reclamava una samarreta de l'APM? i per respondre a aquesta pressió van decidir fer-la i vendre-la acompanyada d'un llibre.
Buenafuente reescriu la història
D'altra banda, la televisió espanyola suma un nou llibre sobre la seva història, només que en aquesta ocasió canvia l'academicisme per la perspectiva humorística de la factoria El Terrat. Andreu Buenafuente, José Corbacho, Berto Romero i Jordi Évole, juntament amb el seu equip de guionistes habituals, signen Lo que vendría a ser la televisión en España. El volum conté 60 capítols dedicats a cadenes, programes i presentadors que formen part de la memòria col·lectiva de la seva generació.
El llibre combina textos escrits en clau humorística amb dibuixos, caricatures, subratllats i anotacions fetes amb bolígraf sobre els textos mecanografiats, per permetre molts nivells de lectura. Els capítols són independents entre si i, més que una història canònica, les 328 pàgines són un gran contenidor en què s'encabeix l'univers televisiu de les últimes dècades.
Els autors es permeten algunes confessions en clau personal. Berto Romero, per exemple, reconeix sentir-se una mena de doble pervers d'Iker Jiménez i assegura haver seguit minuciosament tota la seva carrera a bord de la nau del misteri. Andreu Buenafuente diu que la primera persona a qui va imitar va ser Jesús Hermida. José Corbacho narra com l'any 2000 Buenafuente li va demanar que dirigís La última noche, basant-se en el veteraníssim Saturday Night Live de la NBC. Évole, per la seva banda, retrata els seus intents per relativitzar la importància de les dades d'audiència.
Lo que vendría a ser la televisión en España s'autodefineix, en la seva introducció, com "un llibre sobre la tele a Espanya fet per gent que fa tele a Espanya". I, en sintonia amb el to general, aclareix: "Us preguntareu si això ens ha comportat algun tipus de problema ètic. En aquest cas, us hem de recordar que som professionals de la televisió; no sabem el significat de la paraula ètica".
