ANIVERSARI D'UN DEGÀ DE LA PREMSA
Mèdia 05/03/2011

Dues dictadures, una guerra...i una crisi

Sobreviure 125 anys és una fita per a qualsevol capçalera. L'Eco de Sitges ha celebrat aquesta setmana l'aniversari i, malgrat haver-ne vist de tots colors, es planteja ara com fer front a la crisi.

àlex Gutiérrez Margarit
2 min
La primera pàgina de L'Eco de Sitges , publicada el març del 1886, en la qual manifesten ja la voluntat de fer periodisme local.

Barcelona."Tiene esta revista singulares pretensiones y es extremadamente difícil de calificar". Així es presentava L'Eco de Sitges fa 125 anys i encunyava una definició que encara li és vàlida avui: la publicació és una de les deganes de la premsa local catalana, però viu immersa en un procés de reflexió sobre quin ha de ser el seu destí. "Hem passat dues dictadures i una guerra; doncs ara haurem de superar la crisi", explica Ramon Soler, editor del setmanari junt amb el seu germà Josep i el seu pare, Josep Manuel, que és director de L'Eco des del novembre del 1955. Josep Manuel és al seu torn nét del fundador i fill del segon director i, sempre que la salut l'hi permet -té 89 anys-, baixa un parell de dies per setmana a la petita impremta on hi ha també la redacció per veure com marxa el número.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El caràcter familiar de l'empresa és, doncs, indiscutible. Va ser fundada per Josep Soler Cartró, que aleshores era corresponsal a Sitges del diari La Renaixença . En la declaració d'intencions que obria el primer número, es plantejaven tres objectius: "Proporcionar als habitants d'aquesta vila el noble plaer de poder estampar a les columnes d'un diari els pensaments que es creguin d'utilitat comuna, desenvolupar l'afició a la lectura i defensar enèrgicament els interessos morals i materials de la localitat". La revista naixia com a publicació quinzenal però ja avisava que passaria a ser setmanal de seguida que cobrissin despeses. Subscriure-s'hi costava 3 pessetes per any a Sitges, més cara si calia enviar-la "a províncies" o "a ultramar i l'estranger". Anunciar-s'hi valia 0,25 pessetes per línia.

Els preus s'han actualitzat, però L'Eco no s'ha sostret de la crisi general que afecta especialment el sector de la premsa. "Ho estem notant una mica en vendes i també en publicitat", explica Ramon Soler. "Tenim voluntat de tirar endavant, però hem de fer un readaptament, tant en el paper com a la pàgina web. El meu pare sempre explica que ha sobreviscut a la història en blanc i negre, així que ara haurem de pensar en noves solucions. Però és veritat que ens està costant moltíssim. Ens costa més connectar amb els nous sitgetans. No s'apassionen tant per l'actualitat local, o nosaltres no hem sabut com transmetre'ls aquest interès". Actualment L'Eco distribueix vora 2.000 exemplars, la meitat dels quals per fidel subscripció.

La Creu de Sant Jordi, en joc

L'últim ple de l'Ajuntament de Sitges va aprovar, per unanimitat, demanar oficialment a la Generalitat que es concedeixi la Creu de Sant Jordi a l'actual director de L'Eco de Sitges , Josep Manuel Soler, com a reconeixement a la seva tasca ininterrompuda durant més de cinc dècades.

La publicació té diversos mèrits en el seu haver. Va ser una de les primeres que, ja a la dècada dels cinquanta, va poder publicar algun text en català, en concret, uns poemes de J.V. Foix, que n'era col·laborador i que enviava dos o tres cops l'any alguns versos. La normalització total no arribaria fins entrada ja la democràcia i avui el setmanari s'escriu de manera pràcticament íntegra en català.

En un àmbit potser menys patriòtic, però decididament més suculent, l' Eco s'enorgulleix d'haver publicat la primera referència escrita sobre la xatonada, en una peça publicada el febrer del 1896 on s'aixecava crònica d'un sopar celebrat uns dies abans.

stats