Eduard Estivill: "Volia un mòbil que fos fàcil d'utilitzar"
Ja fa més o menys tres anys que tinc el mateix mòbil, un Nokia. Vaig comprar-me'l perquè em va semblar que seria fàcil d'utilitzar, i això és el que volia. Té diverses funcions, però no les espremo en absolut. De fet, el mòbil només em serveix per trucar i escriure missatges, i en general no el faig servir gaire, no hi estic gens enganxat. Tampoc no sóc dels que es despisten i se'l deixen per tot arreu: només n'he perdut un, de mòbil, i va ser al mar.
Al Twitter no hi sóc, però en canvi al Facebook sí. En realitat, no me'l vaig fer pensant en mi, sinó més aviat amb una voluntat professional, per difondre el que fem la Clínica del Son, que dirigeixo. Fa cosa d'un any que vaig obrir-lo, i la veritat és que no el faig servir gaire. Accepto totes les peticions d'amistat, però no l'utilitzo per contestar als que m'escriuen.
La televisió la miro més aviat poc, i acostumo a fer-ho al matí i sobretot a la nit. Segueixo els espais de notícies i els d'esports, i com a programes concrets intento no perdre'm mai el Polònia i el Crackòvia , a TV3, i el Telemonegal , a BTV. En canvi, faig un consum de ràdio bastant més important. L'acostumo a posar quan vaig en cotxe, però a casa també la sintonitzo, al matí quan em desperto i abans d'anar a dormir. Escolto les emissores musicals, però també els espais de notícies i d'esports.
