Elisabet Carnicé: "Fa poc que tinc BB i ja és una part de mi"

Tenia un mòbil normal, amb una càmera amb bona resolució, però veia que era l'últim mico del cercle d'amics i de feina, per no tenir Blackberry o iPhone. Estava esperant l'oferta del segle, i quan em van dir que em regalaven una Blackberry Bold, me la vaig quedar. Això sí, vaig haver d'esperar un mes fins que me la van donar. Estic intentant descobrir tot el que té, i em vaig estudiant el llibret d'instruccions. Primer, hi vaig haver de passar tots els contactes, i en vaig perdre la meitat, de manera que molts cops no sé qui m'està trucant. Uns dies més tard, m'hi vaig instal·lar el Whatsapp. M'hi vaig passar tota la nit, amb uns quants intents de descàrrega, però ho vaig aconseguir. És una cosa que acompanya, i ja és una part de mi. M'hi he acostumat, però em sembla que tampoc cal acabar Blackberrydependent . He vist que hi ha casos, i no vull arribar a aquest extrem.

Entre mòbils i fixos, personals i de feina, faig entre quatre i sis trucades al dia, i en rebo entre sis i vuit. Sóc molt més d'enviar missatges, perquè parlant per telèfon no hi ha qui em talli i, en canvi, amb els missatges, tot i que pots anar enviant diverses pantalles, intento concentrar la informació.

Faig servir molt el Facebook, hi penjo recomanacions d'obres de teatre o de pel·lícules que he vist, o de les que m'he assabentat per la feina. De Twitter no en tinc, però, a la llarga, tuitejaré.