CRÍTICA XARXES
Mèdia 13/02/2011

Elogi (i contradicció) del fotoperiodisme

àlex Gutiérrez Margarit
1 min

Una de les cantarelles més repetides acríticament pels apòstols del periodisme 2.0 és que la funció del reporter com a testimoni perd sentit perquè qualsevol ciutadà la pot assumir: n'hi ha prou que tingui un mòbil amb càmera. Això amoïna especialment els fotògrafs, que veuen com a moltes empreses de comunicació el pressupost s'ha reduït dràsticament. Per sort, la revolta a Egipte ha demostrat, un cop més, que aquesta noció no és del tot certa i que el fotoperiodisme és encara vigent. Qualsevol gran tema necessita icones i durant tres setmanes els fotògrafs han estat els principals subministradors d'unes estampes que ens han posicionat ràpidament a favor de la revolució. El ciutadà amb mòbil només resulta valuós quan pot enviar una fotografia privilegiada perquè l'atzar el va col·locar al lloc adequat.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Però és en aquesta defensa de l'ofici on hi ha també la contradicció: si el valor testimonial ja no cotitza, la capacitat de crear imatges impactants i que continguin històries és el que salva la professió. No estarem aleshores abandonant el periodisme per capbussar-nos en les arbitràries aigües de la literatura?

stats