Llucià Ferrer: "Em baixo les aplicacions més friquis que trobo"
Tinc un iPhone 4, perquè una setmana em va agafar la dèria de comprar-me'l i per casualitat una cosina meva treballava en una botiga i me'l va aconseguir de franc. Si no, no el tindria i em seria igual, perquè per a mi, és com una joguina. Em resisteixo al WhatsApp i totes aquestes coses, perquè no m'interessen. Em posa histèric que cada dos per tres et vagi sonant el mòbil. De fet, la meva companya el té i no deixa de sonar-li el telèfon. Jo sempre li demano que el posi en silenci, però tot i això se li continua encenent una llumeta i em posa nerviós igualment. De totes maneres, això no vol dir que algun dia no m'ho acabi descarregant. Hi acabaré caient, em sembla.
En canvi, em baixo les aplicacions més friquis que trobo, com una de zombis que et permet fer-te fotos i convertir-te en zombi, i quan toques la pantalla mossega i surt sang. I també tinc el Viber, per poder parlar pagant menys. En èpoques de molta feina havia arribat a pagar 400 i 500 euros de mòbil, però per sort ara ja tinc una quota més baixa.
També tinc aplicacions d'emissores de ràdio, però ja les escoltava abans per altres mòbils. Sóc més d'escoltar la ràdio que de sentir música i, de fet, sempre que m'he comprat un telèfon ha estat fonamental que tingués ràdio: n'havia deixat de comprar alguns de molt guais perquè no en tenien. Però tampoc no sóc dels que no saben sortir de casa sense l'auricular posat!
