"Em van fer saber que seria magnífic que anés a La Sexta"

Després del retir forçat de CNN+, Iñaki Gabilondo s'ha refugiat en un videoblog, que acaba d'estrenar, i ha aprofitat el parèntesi per escriure El fin de una época (Barril & Barral).

Presenta un llibre sobre el final d'una època del periodisme. Què és el que s'acaba, exactament?

S'acaba un model de negoci. Tenim un ofici d'humanitats que se sosté en una activitat industrial, que és el que està canviant. Les noves tecnologies han dinamitat el negoci i ara es crearan altres models de negoci, que encara no sabem quins seran. El que observo és que, quan es parla del futur del periodisme, només es parla del futur del negoci o del futur de les tecnologies, i no del futur dels continguts. Les empreses de comunicació s'estan apoderant de la comunicació, que ara està com flotant, perquè tota l'energia està concentrada en la salvació econòmica.

L'ofici periodístic i els continguts estan empitjorant?

Jo no crec que estiguin empitjorant. L'ofici té un problema, que és que hi ha un munt d'activitats que s'anomenen periodisme i que no s'hi assemblen gens. Pots escollir aquest angle, i llavors tot és un horror, o pots escollir-ne un altre, i llavors tot sembla millor. Però per saber com està el periodisme no s'han de mirar les coses que són excepcionals, sinó el cos de la professió. I la professió està marcada, sobretot, per l'atur, el subtreball, els contractes escombraria i l'angoixa econòmica.

A banda d'això, hi ha més pressions i menys independència?

Pressions directes, jo no n'he viscut cap. A les vint figures més o menys conegudes que fa anys que treballem en això, no ens pressiona ni el nostre pare. Però s'ha produït un pecat mortal, que és que els mitjans no han gestionat bé les seves afinitats. Hi ha hagut aproximacions excessives amb els partits polítics, fins al punt que la societat ja els veu empaquetats en lots de partit i mitjà. El periodisme ha de recuperar la distància, però sense avergonyir-se de l'afinitat. A la gent li sembla que no, però es pot tenir ideologia i ser absolutament independent.

El videoblog que acaba d'estrenar té molta ideologia, molta opinió. Opinar està massa mal vist?

Per mi, no és nou. El que és nou és la manera com surt. Però jo he estat molts anys fent ràdio, i a la ràdio sí que havia d'expressar el meu punt de vista, així que quan he passat a altres suports, la gent m'ha demanat que seguís fent opinió. Són coses molt opinables, dubtes que sempre es plantegen. Jo no tinc cap dubte, perquè ho he fet tota la vida.

Passar a fer-ho a la televisió va ser molt complicat? Com va encaixar els resultats i les crítiques?

Em va costar molt, a mi, perquè sóc de ràdio. Però d'altra banda em va alleujar, perquè vaig deixar de llevar-me a les quatre i vaig poder començar a viure. Els resultats i les crítiques formaven part del previst. Teníem bons resultats dins de les nostres previsions, però per sota de les expectatives. A un altre li hauria pogut fer mal, però jo ja tenia molt afalagat l'ego, feia molts anys que era líder, havia guanyat tots els premis que es podien guanyar... Ho tenia bastant assumit, va ser com havia de ser.

Al programa de CNN+ s'hi va trobar més còmode que als informadius de Cuatro?

Sí, el format s'assemblava molt més al que jo sé fer. Opinió, entrevistes, tertúlia... Això és el que m'agrada a mi, el que jo sé fer, millor o pitjor.

Li han ofert fer un programa així a La Sexta, com s'ha publicat?

No hi ha hagut cap oferta de fer un programa concret, però sí que em van fer saber que seria magnífic que anés amb ells a La Sexta. M'ho van dir de manera oficial, però sabent, ells i jo, que no seria el cas. Em sento cridat a continuar en la mateixa direcció a PRISA, perquè hi he estat tota la vida. A més, ja tinc 68 anys, i no em vull posar un altre cop a fer un gran programa. Aquest temps ja ha passat. No perquè no sigui capaç de fer-ho, perquè si hagués estat a CNN+ hauria pogut seguir molts anys. Però si s'ha acabat, s'ha acabat.

El tancament del canal, i que el canviessin per Gran Hermano immediatament, què li va semblar?

La nostra empresa volia seguir amb CNN+, però en treure-li els serveis informatius de Cuatro, es va veure que era extremadament car. Va ser molt desolador, perquè tancar un mitjà sencer és molt dur. El canvi per Gran Hermano va ser tota una sorpresa. No vam entendre per què van tenir la necessitat de col·locar-lo en el primer segon d'emissió. Es va convertir en una mena de metàfora molt gran del que li passa a aquest ofici, i em va semblar una cosa molt brutal. La gent va quedar una mica humiliada, i era una cosa evitable. Però aquesta és la realitat.