Publicitat
Publicitat

Emili Teixidor, entrevistat indemne

Cosa admirable és quan en una entrevista el periodista aconsegueix treure a la llum, sense esperar-s'ho gaire, la faceta més espontània i directa de l'entrevistat. Ocorre quan l'entrevistat se n'atipa, de l'entrevista, i reacciona amb agressivitat, esquerperia, rancúnia, arrenca a riure o es posa a saltar a peu coix. En moments així el periodista compleix la seva missió amb escreix, ja que ens proporciona una mirada nova, fresca, sobre l'entrevistat. Mai no hauríem sospitat que aquell economista canadenc premiat amb el Nobel i l'Hyzsglinsk (guardó menys conegut i molt prestigiós entre els entesos) arribés a adoptar actituds tan extremes en una entrevista. Per un sentit elemental del decòrum, m'estimaria més no entrar en detalls. És possible que algun nen malalt o castigat sense piscina estigui llegint aquest diari.

En una entrevista a Emili Teixidor a Ràdio 5 de RNE del gener passat, la periodista bregada li va preguntar: "El roig i el negre el va marcar molt en la infantesa?" I ell va respondre que aquesta idea tan gastada que els llibres et deixin marques, senyals, estigmes, empremtes o blaus, no el fa gaire feliç. Que els llibres t'agraden o no, més que marcar-te i deixar-te senyalat com si sortissis d'una sessió de sadomasoquisme (això Teixidor no ho va dir així, encara que ho hauria pogut dir). No va aclarir el grau de contusions que li va provocar El roig i el negre .

La periodista bregada va rematar la feina quan li va demanar, professional, com se li havia acudit el personatge de la formiga Piga dels seus contes infantils. Precisament és allò que els nens pregunten sempre a un escriptor quan els fa una xerrada a l'escola: "Com et vénen les idees?" Educat en tot moment, Teixidor es va mostrar evasiu i distant en comptes de respondre, posem per cas: "Follant dalt d'un arbre". No se m'acut una resposta millor.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT