Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Ernest Villegas

L'hem vist fa poc de Manelic a Terra baixa , i ara torna a ser dalt de l'escenari per encarnar el comte Arnau al TNC

l'hora de llevar-se no la trio jo, la tria la meva filla de dos anyets i mig. Amb sort, serà entre quarts de nou i les nou. Els diumenges al matí procurem fer coses en família. La meva parella està de viatge així que nosaltres dos pujarem al poble. Pararem a Tona a esmorzar al bar d'una amiga, la Lara. I hi demanarem el clàssic entrepà mini de pernil dolç i formatge. Després anirem al meu poble, Sant Miquel de Balenyà (Osona). Quan arribem al poble sovint hi ha coses: fires, trobades geganteres... Mirarem si hi ha sort. Dinarem a casa els meus pares i després anirem a la masia que tenim ben a prop. Una meravella. Amb el veí m'hi entenc molt, és fantàstic. Mentre la nena dorm, farem un cafetó i un cigarro. Llavors caldrà anar baixant cap a Barcelona. A les vuit hi ha funció al TNC. Deixaré la nena amb els altres avis i a dos de set aniré cap al teatre. Ens trobarem amb els companys als camerinos i xerrarem una mica. Ens explicarem el diumenge i cap a la dutxa. És sota l'aigua quan comences a espolsar el que portes a sobre per començar a convertir-te en algú diferent. Cal aquest procés de desconnexió abans de començar, si no, el trobes a faltar. La funció dura una hora i vint minuts, que passa molt ràpid, sobretot perquè sóc tota l'estona en escena. Quan acabi aniré directament a casa per donar el sopar a la nena. Abans de posar-la al llit caldrà veure un capítol de Pingu -en Pingu va a missa- i després conte. Llavors soparé jo i serà el moment de començar el meu cap de setmana, desconnectaré de la cultura i repassaré què ha passat a la Lliga.

Més continguts de