Europa contra Google

The Circle és una inquietant novel·la de Dave Eggers en què la protagonista, experta en negocis digitals, entra a treballar en una potent empresa d’internet i comprova des de dins fins a quin extrem les empreses de xarxa determinen el comportament dels ciutadans i dels governs en els àmbits de l’entreteniment, el consum i la política. No els espatllaré l’argument amb espòilers, però sí que els avanço que els detalls sobre la connectivitat permanent, els sistemes de publicitat digital, l’acumulació de dades personals i la pèrdua de la intimitat basada en un recurs acrític a la transparència fan difícil no identificar clarament el Cercle que dona títol al llibre amb Google o Facebook.

Potser és en aquest àmbit que cal interpretar l’acusació d’abús de posició dominant que la Comissió Europea va presentar dimarts contra Google, i que podria acabar amb una sanció multimilionària. El motiu formal és que els algorismes del cercador no són neutrals i afavoreixen el seu propi comparador de preus respecte a serveis rivals, amb el que això implica pel que fa a ingressos per comissions sobre les compres efectuades pels internautes. Algú pot pensar que no n’hi ha per tant, ja que la majoria d’usuaris fan servir comparadors temàtics de productes i serveis, la competència només està a un clic de distància i, sobretot, la part més gran del temps d’ús d’internet des de dispositius mòbils no es fa a la web sinó a les aplicacions. I també és discutible que els perjudicats en aquest cas siguin els consumidors, que acaben comprant el producte al mateix preu, encara que la comissió se l’emporti Google i no un altre intermediari.

Però quan es veu que Google canalitza el 90% de les cerques europees a la xarxa -a Espanya són més del 95%- mentre que als EUA la proporció no arriba al 70%, sembla molt saludable que les autoritats comunitàries examinin què representa exactament un monopoli en l’era digital, abans no quedem atrapats del tot en un Cercle de l’altra banda de l’Atlàntic.