Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Fèlix Riera: "No renunciem a seguir creixent"

Política "Al pròxim congrés d'UDC ja no aniré al comitè de govern" Publicitat "No podem deixar de tenir els ingressos que tenim" Personal "El problema, en qualsevol organització, no és quanta gent hi ha, sinó la capacitat de crear valor"

Fèlix Riera (Barcelona, 1964) arriba a la direcció de Catalunya Ràdio després d'haver estat responsable de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Anteriorment havia estat director editorial del Grup 62 i membre del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), entre altres ocupacions. Riera ha estat l'últim nomenament a la Corporació, però el primer a concedir entrevistes per explicar el seu projecte.

El seu nomenament ha suscitat crítiques del Col·legi de Periodistes i del comitè d'empresa, pel fet que vostè és membre de l'executiva d'un partit, Unió. Què hi respon?

Puc entendre les observacions que s'han fet i les respecto. En tot cas, en el pròxim congrés d'UDC ja no aniré al comitè de govern. I la gent que coneix la meva trajectòria sap que mai he primat el tema ideològic, sinó la qualitat del que he posat sobre la taula. Ho he fet com a productor i com a editor, treballant amb autors que no eren pròxims a les meves tendències polítiques.

També li retreuen la falta d'experiència en el camp radiofònic.

Mai he fugit d'una qüestió: el meu perfil és peculiar -contra la meva voluntat- perquè he saltat de sector en sector. Vaig començar al cinema, vaig passar a la televisió i d'allà al CAC, en el qual, per cert, part de la tasca se centrava a la ràdio. Després he treballat al món editorial i a l'àmbit dels mitjans digitals. La meva és una trajectòria d'una persona sempre alerta pel que fa als continguts. I confio a ser capaç de transmetre això al meu equip. En els continguts és on hi ha el millor que puc aportar a una organització, a banda que he tingut responsabilitats de gestió a les empreses en què he estat.

El seu equip el farà amb gent de la casa?

Sí, serà gent de l'emissora. La resposta estarà dins de la casa, en tots els casos.

¿Catalunya Ràdio ha de seguir lluitant pel lideratge o ha de cedir espai a una oferta privada potent, com és RAC1?

Catalunya Ràdio ha de ser una porta d'accés molt fàcil per als catalans al món de la ràdio. Amb informació, debats, cultura, esports i també, esclar, entreteniment. A banda d'això, els mitjans públics han d'ampliar la seva base de legitimitat: l'oferta de mitjans és creixent i cada vegada fragmenta més les audiències. Per tant, Catalunya Ràdio no pot renunciar a continuar creixent. Això és una ràdio i ha de tenir la voluntat de ser tan escoltada com sigui possible.

Quines prioritats es marca, pel que fa a la graella?

Hem de fer una cosa bàsica: crear un projecte en què la cultura sigui un dels eixos fonamentals. Que no dic que no s'estigui fent ara, però jo parlo de la cultura en un sentit diferent del que estem acostumats. Ho faig sobretot entenent que un dels sectors que estarà lligat al creixement de Catalunya Ràdio serà el de les empreses creatives i culturals.

¿No parla, per tant, d'una ràdio antropològica centrada en, si em permet la caricatura, les sardanes i els bastoners?

No podem renunciar a la nostra cultura tradicional. Però ho hem de saber compassar amb aquelles ambicions empresarials que en aquests moments estan definint moltes coses d'aquesta cultura: videojocs, aplicacions... L'ARA és, de fet, una mostra de com enfocar-se cap a aquesta nova lògica.

Més objectius immediats?

Hem de fer un esforç en el que en diríem la unicitat del projecte. Que quan escoltis qualsevol programa detectis que allò du la marca de Catalunya Ràdio, que comparteix un llenguatge i uns valors determinats. Com que això no depèn del factor econòmic, sinó de nosaltres, no tindrem problema per assolir-ho.

Les audiències són irregulars d'una franja horària a l'altra.

No podem cometre l'error de pensar que les coses ens van malament. Hem crescut 60.000 oients l'últim any, si comparem aquest trimestre i el del 2011. Però té raó quan diu que no és un èxit equilibrat. Hi ha arítmies. Alguns projectes estan creixent i tenen una bona evolució des del 2008, com ara la franja de la tarda. Què hem de fer? No és pas un treball a corre-cuita, en el qual puguis treure un conill del barret de copa.

De la mateixa manera que a TV3 avaluen si poden mantenir tots els canals, ¿les diferents ràdios del grup estan garantides?

Des del punt de vista del nucli dels projectes, això no es tocarà. Una altra cosa és que hem d'analitzar molt bé on ens escolten: analitzar quina és la millor estratègia per arribar als oients. iCat fm ha pujat. Ara hem de mirar com fer-la sostenible.

Alguna pista?

Avui una ràdio no és només els valors quantitatius, és a dir, la seva xifra d'audiència, sinó també els qualitatius: quin valor té la informació que donem al nostre oient. Fixem-nos en Catalunya Música, una petita joia. Cada cop que juga una carta per un concert, millora l'ocupació d'aquell esdeveniment. Ser prescriptors de qualitat i de prestigi ens pot permetre rendibilitzar aquestes apostes.

TV3 té també obert el debat sobre la dimensió de la plantilla. ¿Caldrà parlar-ne, també, a Catalunya Ràdio?

El problema, en qualsevol organització, no és la quantitat de gent que hi ha, sinó la seva capacitat de crear valor. El que tenim és un problema de decalatge entre costos i ingressos. Hem de veure com ho equilibrem. Si no convertim en prioritàries la sostenibilitat, la competitivitat i l'eficiència, podem posar en perill el projecte d'una ràdio nacional.

Doncs la reforma de la Llei de la CCMA determina que la publicitat ha de reduir-se fins a desaparèixer. Amb quins terminis treballa?

Com ha dit el president del grup, en la situació actual no podem deixar de tenir els ingressos que tenim. En tot cas, hem d'explorar altres fórmules de retorn, més enllà de les falques publicitàries: patrocinis, micromecenatges...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT