Publicitat
Publicitat

Fènix de Catalunya i tot això

Com un partit de solters contra casats, cada tant s'encén el debat de costum sobre si Catalunya és o no és una nació. Els participants aspiren a guanyar per KO, per punts o per l'aparició sobtada dels ectoplasmes d'Ortega y Gasset i Vicens Vives amb un acord clar sobre la qüestió. Quan, siguem pràctics per una vegada a la vida i sense que serveixi de precedent, no cal que ens posem d'acord. Sisplau, no perdem el temps i l'alegria amb tots aquells que neguen la condició de nació a Catalunya. Pretendre que canviïn d'opinió és il·lús i fatigant, com també ho és discutir amb un racista, un negacionista, un seguidor de Star Trek o un entusiasta de Milan Kundera (encara en queden). Que diguin el que vulguin.

A El món a RAC1 van muntar el debat entre el nacional Oriol Junqueras i el regional Paco Marhuenda. Vam assistir a una allau d'informació sobre els reis catalans, els impostos medievals, la Hispània dels visigots, el comtat de Barcelona i l'emperador "Teodosio", en llavis del regional Marhuenda (no hi ha res més regional que citar noms i sentències traduïts a l'espanyol quan s'enraona en català). Com que sóc una mica asmàtic, vaig anar a buscar l'inhalador. Mentre expectorava, rumiava que el futur del país no pot dependre d'uns penons esquinçats, uns manuscrits ratats i el dit gros del peu esquerre de Pere III.

Tot plegat em va fer pensar en Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa , quan Despuig explica que la ciutat la va fundar Túbal, fill de Jàfet i nét del patriarca Noè, que anys després sembla que va visitar Tortosa o Amposta o la urbanització Riomar per saludar la parentela. No dic jo que no, ara mateix em falten dades. L'única veritat incontestable és que Barcelona la va fundar Hèrcules, sense cap raó aparent. Amb decisions com aquesta, Hèrcules es va guanyar un cert descrèdit entre els altres déus.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT