Festival d’Eurovisió: entre el ‘kitsch’ i les banderes

BarcelonaEls organitzadors d’Eurovisió malden perquè el festival no es converteixi en una desfilada de reivindicacions polítiques o nacionals, però enguany els està costant mantenir aquestes qüestions a banda. Al Globen Arena d’Estocolm se celebra aquesta nit aquest certamen teòricament musical, però que ha revifat els últims anys per qüestions que van més enllà de les cançons: des de les reivindicacions del col·lectiu homosexual, que ha adoptat el festival com a festa pròpia, fins a la competició no escrita que impulsa cada any uns quants candidats a presentar les propostes més passades de voltes. Cridar l’atenció en menys de 180 segons, a Eurovisió, no és cosa fàcil.

Rússia, Ucraïna, França, Austràlia i Suècia parteixen com a favorites aquesta nit. Entre les absències destacades, la de Grècia, que es queda sense passaport per a la final per primer cop, després d’haver caigut a la primera semifinal. Caldrà estar atents també a les banderes, després de la polèmica que va afectar el certamen quan la ikurriña va aparèixer en una llista d’ensenyes explícitament prohibides al costat d’altres com la de l’Estat Islàmic.

La Unió Europea de Radiodifusió (UER), que és qui organitza la gala, va retirar aquest catàleg de banderes vetades. Dies després, Eurovisió anunciava una sanció a la delegació d’Armènia per haver mostrat la bandera de Nagorno-Karabakh -un territori que pertany a l’Azerbaidjan però que Armènia reclama com a propi- durant una semifinal.

Aquesta nit també estarà marcada per una novetat: l’actuació de Justin Timberlake, fora de concurs, amb el tema Can’t stop the feeling!, que forma part del film Trolls. Serà el primer cop que una estrella mundial de la música hi actuï sense estar competint.

Aquest és el marc en què haurà de competir, en representació de la delegació espanyola, la cantant Barei. També en aquest cas hi ha novetat, ja que el tema Say yay! no està cantat en castellà, com sol ser tradició. Les cases d’apostes, però, no li auguren cap bon paper: apareix en la posició 21 i només té, com a consol, que el seu tema és el quart més escoltat a la plataforma Spotify (per bé que els representants d’estats amb molta població, com és Espanya, tendeixen a situar amunt els seus candidats per pura qüestió numèrica i demogràfica).

En tot cas, la delegació espanyola ha explicat que estarà fent canvis fins a l’últim minut en la posada en escena de l’actuació, per mirar de generar algun revulsiu.

Emoció fins al final

La novetat més rellevant de la gala d’aquesta nit és el canvi en el sistema de votacions. O, més exactament, en la manera com es presenten els vots. El certamen manté el sistema mixt, que combina l’opinió del jurat amb la del vot popular, que els seguidors poden emetre telefònicament. Ara bé, fins ara, quan es connectava amb un país, el que el representant anunciava era ja la mitjana ponderada entre els dos tipus d’avaluació. Ara no: només es diran els punts corresponents al jurat. Un cop acabi aquest recompte, es farà la suma de tot el televot popular i es deixarà per al final incorporar els punts al rànquing.

L’objectiu és mantenir l’emoció fins al final: ser el primer classificat després de la ronda de connexions i els famosos “twelve points” no garantirà la victòria. Caldrà esperar a repercutir-hi l’opinió dels espectadors. Cada part representa el 50% dels punts, així que, potencialment, les posicions al rànquing poden quedar molt alterades quan s’hi afegeixi el vot popular. Les tres maneres de decantar-se per un candidat des de casa són a través d’un SMS, d’una trucada o fent servir l’aplicació oficial d’Eurovisió.

Martin Österdahl, productor executiu de la gala, justifica la decisió: “En els últims anys, sabíem el nom del guanyador vint minuts abans que s’acabessin les votacions, i això en televisió no està gens bé. Amb aquest canvi, injectarem un nou nivell d’emoció just cap al final de la competició”.

-----------------------------------------------

Quatre actuacions imprescindibles (i una que ningú veurà)

Suècia

Amb només 17 anys, Frans assumeix el repte de representar el país amfitrió. L’intèrpret, que cantarà If I were sorry, es va donar a conèixer quan tenia 7 anys gràcies a una cançó dedicada al futbolista Zlatan Ibrahimovic. Mans Zemerlöw, que l’any passat va donar el triomf a Suècia, presentarà la gala.

Rússia

La cançó You are the only one, interpretada per Sergey Lazarev, no té cap element que permeti distingir-la del disco-kitsch dominant. Però les cases d’apostes consideren que és el que té més números de guanyar. L’explicació és extramusical: el certamen s’ha convertit en plataforma de reivindicació gai, i molts seguidors frisen perquè sigui la Rússia homòfoba de Putin qui hagi d’organitzar la gala l’any que ve per inundar-la de banderes de l’arc de Sant Martí.

Ucraïna

El concurs prohibeix les cançons polítiques, però a ningú se li escapa que 1944 -l’any en què milers de tàrtars de Crimea van ser deportats per Stalin- pot tenir un paral·lelisme amb l’annexió de la península per Putin fa dos anys. És l’altra gran favorita, i podria frustrar les aspiracions russes.

Espanya

Barei provarà una cosa que mai no ha intentat Espanya: cantar en anglès. Cap casa d’apostes li augura una posició de podi, així que, de moment, la basca només ha aconseguit l’amonestació de la Real Academia Espanyola de la Lengua. I, se suposa, els vots de França, Portugal i Grècia, aliats geoestrategicomusicals habituals. Pel que fa a l’actuació, el punt crític és el que simula que cau a terra: caldrà veure si queda prou realista, sense deixar-s’hi verament el maluc.

Romania

El cantant Ovidiu Anton es quedarà amb les ganes de representar el seu país aquesta nit. La UER ha expulsat Romania del festival perquè no ha pagat un deute acumulat de 9,2 milions. A més, el país perd el dret de vot, la qual cosa perjudica de retruc Espanya, que acostuma a treure algun punt de Romania.