Fita última del reportatge gràfic
Cada vegada que a TV3 retransmeten una competició de Fórmula 1 a l'hora de dinar, me'n vaig a veure el Telediario 1 . L'altre diumenge celebraven el Gran Premi d'Espanya a Montmeló, que comporta un increment notable de la pol·lució acústica en aquell cantó del Vallès, mentre que a l'Estat espanyol se celebraven unes eleccions, municipals i, en alguns llocs, d'àmbit autonòmic. A TV3 les eleccions van passar a un segon terme i el TN migdia va començar a les quatre tocades: van donar més relleu a la Fórmula 1 que a unes eleccions que periodísticament parlant, dedueixo, no devien tenir gaire pes. Primer van passar els pilots, els boxs i el Ferrari en vinagre (és un eufemisme).
Tot just abans d'ahir, també pretenia veure el TN migdia i a TV3 retransmetien el Gran Premi de Mònaco. Portem una mitjana molt regular: un per setmana. Si continuem així, al cap de l'any n'hauran retransmès 52, una xifra prou respectable. Aconseguir que tots els espectadors mirem la Fórmula 1 d'esma, derrotats i sense capacitat de reacció, s'alça com un objectiu grandiós que desperta l'admiració de tothom. Vaig canviar de canal i vaig esperar que comencés el Telediario 1 , resignat. Allà ens van informar sobre la reunió del comitè federal del PSOE en què van proclamar Rubalcaba candidat a les eleccions generals. De seguida em vaig adonar que les imatges del reportatge tenien una altra qualitat, més matisada i suggerent, els plans se succeïen serens i elegants, estaven més ben enquadrats. I a sota va aparèixer un rètol que deia: "Imatges realitzades pel PSOE". Quin gran partit: ara s'ha convertit en càmera de televisió. Entenc que cap periodista no denunciï que els del PSOE els facin la feina perquè, és l'única raó que hi veig, estan enlluernats. El cor em diu -és un pressentiment, no la síndrome de Wolf-Parkinson-White- que l'any vinent guanyaran un Ondas.
