Francesc Latorre: "Va ser un error acceptar tothom a Facebook"

Fa tres anys vaig canviar els Nokia pels iPhone. Vaig tenir el 3, i ara ja vaig amb el 4. A nivell personal el faig servir bàsicament per trucar i, com a màxim, per baixar-me jocs per distreure els nens i que es mengin el sopar. En canvi, professionalment em va molt bé: tenir internet al mòbil em serveix per resoldre dubte immediats durant una transmissió i per buscar estadístiques. Així, m'estalvio la llibreta que hauria hagut de portar fa uns anys.

Quan va sortir el Facebook m'hi vaig obrir un perfil, però em va sobrepassar: cada dia rebia 200 o 300 peticions. Al principi acceptava tothom, però aviat em vaig adonar que m'havia equivocat, perquè molta gent em començava a demanar gorres signades per l'Alonso, entrades per anar a Montmeló... Per això el vaig deixar de banda i ara hi entro un o dos cops al mes. En canvi, ara faig servir molt més el Twitter, però m'he proposat fer-lo servir només per feina. Ho tinc claríssim, perquè si no es pot acabar convertint en un vici. Segueixo tots els pilots de la Fórmula 1 i molts periodistes, i així ens anem passant informació els uns als altres.

Miro força la tele, però de manera selectiva. No m'assec a veure què fan, sinó que l'engego per veure algun programa concret. A la ràdio només segueixo els esportius de la nit per saber de què es parlarà l'endemà. I segons el dia trio RAC 1 o Catalunya Ràdio.