Publicitat
Publicitat

EL MÒBIL, ELS MÈDIA I JO

"Gairebé vaig tenir un trauma en canviar els Nokia per l'iPhone"

Ara tinc un iPhone 3GS, però tota la vida havia estat de Nokia. De fet, quan vaig fer el canvi gairebé vaig tenir un trauma, perquè creia en petits països com Finlàndia o Catalunya i sentia que estava traint la vella Europa. Pel mateix motiu tinc un televisor Sony, japonès, i no un Phillips. I, a més, estava molt acostumat a escriure amb el dit gros i ara em costa fer el canvi. Ho vaig passar una mica malament.

No sé per què vaig canviar. Suposo que va ser per la pressió de la moda i perquè tothom deia que hi havia moltes aplicacions. Però en realitat no en faig servir gaires. Fa 22 mesos vaig ser pare i la que més triomfa és la del Bob Esponja, que a casa es coneix com a Pic perquè és el soroll que fa el telèfon. El problema és que ara els nens es pensen que totes les pantalles es poden tocar i hem de vigilar què fan amb la de la tele! L'única aplicació per la qual he pagat és la del Celler de Can Roca. Tinc tots els seus vins dins del mòbil! I una altra cosa que he guanyat gràcies a l'iPhone és que hi tinc integrats els comptes de correu, el Facebook i el Twitter.

El primer mòbil me'l van donar quan era corresponsal a Madrid i tenia una bateria grossa com una capsa de sabates. Havies de dur una maleta només per a la bateria! Des de llavors, no he pagat mai per cap mòbil: vaig arribar als Nokia gràcies als punts i a l'iPhone també hi he arribat pels punts.

Més continguts de