Publicitat
Publicitat

Gerard Quintana: "Abans podia rebre 200 missatges al dia"

No parlaré de tots els mòbils que he perdut, perquè seria molt extens. El primer any que en vaig tenir, en vaig perdre una dotzena. Després he anat reduint el drama. Potser el segon any van ser sis, i així vaig anar fent. Hi ha objectes que tens integrats i d'altres que no, i el mòbil m'ha costat molt integrar-lo. Al principi no era un gran problema, perquè me'ls donaven gratis. A l'oficina del Portal de l'Àngel, a plaça Catalunya, ja em coneixien. Però quan em van dir que l'havia de pagar, em vaig posar les piles. N'he perdut uns quants al tren; l'últim cop, un dia que anava a casa de l'Albert Pla. En arribar, l'Albert em va deixar el seu per trucar-me i demanar que me'l tornessin, i em va sortir un tio que em va dir que me l'havia robat mentre dormia. Un altre el vaig deixar sobre la guantera del cotxe, i en una corba vaig veure com saltava per la finestra. Vam tornar a recollir-lo, però l'havia esclafat el cotxe del darrere. També me l'han fotut un parell de vegades al metro, me'n va caure un a la tassa del vàter, un altre en un urinari d'una estació de servei... El mòbil i jo, no crec que ho puguem fer en un capítol! Ara tinc un iPhone 4 d'aquests nous, que semblo un pijo , però la veritat és que vaig fer el truc aquell d'amenaçar amb canviar-me de companyia i em van oferir la lluna. Dels missatges i les trucades, me'n vaig desenganxant. Abans podia rebre 200 missatges al dia, però a casa no m'entenien gaire i me l'amagaven, i vaig veure que podia viure sense mòbil. O almenys, sense utilitzar-lo tant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT