Grandiloqüència d'estar per casa
Som a l'any 1977. Per Ràdio 4, la veu campanuda de Ricard Fernández Deu recita amb un deix de locució d'aplec de sardanes: "Un clos entapissat de verd sap de les petjades d'un home en el qual Catalunya sencera ha fixat la seva atenció". No sabem si és Tarradellas o Charlie Rivel. De fet, es tracta de la presentació d'una entrevista a Tarradellas que he escoltat a Memòries de la ràdio d'Agnès Batlle a Ràdio 4, on recupera espais gloriosos de RNE, encara que valdria per a qualsevol altre -algun català universal d'aquests-. Llavors tot s'inflava amb injeccions de lirisme i prosopopeia. Si fa no fa com ara.
En aquella època, a casa dels pares tenia penjat un mapa en què es distingia bé on s'acabaven els Països Catalans i on començava Occitània, amb un pastor dibuixat que tocava el flabiol en un angle. Quan al cap d'un temps vaig voler visitar Occitània, em vaig confondre i vaig arribar a França (el cert és que no em va desagradar, els formatges eren bons). De tornada tampoc no vaig saber trobar els Països Catalans. Ho vaig preguntar en una benzinera a prop de Sant Celoni i em van respondre: "Ui, això queda lluny...".
