Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

'Hawaii 5-0': 'remakes' innecessaris

Originàriament, Hawaii 5-0 era una sèrie de la CBS que es va estrenar el 1968 i que va aconseguir estar 12 anys en emissió als Estats Units. Una sintonia molt enganxosa i característica i uns guions sobre la lluita contra el crim la feien atractiva en uns paisatges que aleshores a la televisió no estaven tan trillats. La nova versió, que ha estrenat ara Cuatro, és perfectament prescindible. Si hem d'invertir temps a enganxar-nos a una sèrie, en podem triar qualsevol altra perfectament.

Més enllà d'un guapo i una guapa, tant a nivell de factura final, com de trama, de diàlegs o fins i tot d'interpretació... està més que superada per molts altres exemples que tenim a la graella. Té, fins i tot, un punt retro-ridícul en les persecucions i les baralles. Els dolents segueixen uns patrons de còmic: només aparèixer en pantalla ja tenen pinta de ser-ho. Hi ha, a més a més, una pàtina altament conservadora que traspua per tots costats. En el primer episodi l'equip de policies acaben jurant fidelitat a la Constitució americana. La policia rep com a obsequi una pistola, que ella acaricia sensualment i amb admiració. El valor de la família unida també es potencia volent-hi incorporar trames personals tòpiques i ensucrades. I, per acabar-ho d'arrodonir, tots els dolents sempre vénen de fora: russos, serbis i xinesos només per començar són els intrusos de l'illa que busquen el terror global sense tenir la causa definida.

La sensació absurda que Hawaii és l'epicentre del delicte on es preparen accions de terrorisme global, històries ridícules que se solucionen amb l'ajuda d'un hacker informàtic amb aparells desfasats i tot combinat amb intranscendents conflictes entre bandes de tríades i samoans provoquen un combinat soporífer.

Hawaii, més enllà de la gràcia que ens pot fer aquí això del 5-0, no té cap mena d'interès. Més aviat hauria de ser Hawai 0-5 perquè perd per golejada respecte a qualsevol altra.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT