Ho pararan... de moment

"Això no hi ha qui ho pari!" Ho deia dissabte al migdia un diputat d'ERC al peatge de Mollet, dut per l'eufòria del #novullpagar. És el que té l'eufòria, que ens fa ingenus. Perquè els catalans som especialistes a trobar-nos que ens paren coses. Coses importants. Ens han parat l'Estatut. Ja veruem què passa amb la immersió lingüística. I ara ens pararan (ens pararem, en realitat) el #novullpagar. Estava cantat, perquè no hi ha dubte que és una infracció i que tard o d'hora algú mouria peça. El tema és si a través de les xarxes havíem fet el moviment més gran del que era o si ara l'empetitim més del compte. Que aquestes revoltes duren el que duren -més aviat poc- és una cosa que ha passat tota la vida. No té res a veure amb les xarxes. I tot moviment social que esclata i catalitza un estat d'ànim que s'ha anat coent al llarg del temps té un punt d'histèria col·lectiva. Dir que és artificial només perquè ha crescut gràcies a les xarxes és tan erroni com creure que es poden fer desaparèixer les autopistes de peatge a cop de vídeo penjat a Twitter. Al final, d'aquest moviment en quedarà el mateix que ha quedat del 15-M -alerta, que s'acosta l'aniversari-: l'evidència que cada vegada costarà més fer combregar amb rodes de molí la massa. Perquè ara més que mai la massa es comunica i, per molta entropia que hi hagi, l'essència no és equivocada. Els que manen ho intueixen i tant el portaveu del Govern, Francesc Homs, com fins i tot directius d'Abertis s'han vist moralment obligats a dir que comprenen la indignació de la gent. No és gaire però és alguna cosa, sobretot si es té en compte que amb la mateixa facilitat amb què es para una campanya se'n comença una altra. Ja és definitiu: pot haver-hi moments de treva, però hi haurà una batalla darrere l'altra. I no només pels peatges: que els hi preguntin a Felip Puig i a Joan Carles de Borbó.