DÍGITS I ANDRÒMINES

Innovacions en xarxes... elèctriques

Aplicacions de realitat virtual i realitat augmentada per a la formació i el manteniment o tecnologies per vigilar l'estat de salut d'una persona gran, entre els projectes futurs de les elèctriques

Una companyia elèctrica no és precisament la primera entitat que ens ve al cap quan pensem a contractar un servei per vigilar a distància l’estat de salut d’una persona gran que tenim al nostre càrrec. Però d’aquí pocs anys podrem fer-ho si prospera el projecte d’Endesa per comercialitzar entre els consumidors la tecnologia que l’empresa ja fa servir per controlar l’estat de salut dels seus operaris de manteniment mitjançant rellotges connectats i altres sensors corporals, i avisar-los d’una proximitat excessiva a elements perillosos. Aquest és un dels projectes que la companyia té entre mans al seu centre de competències de Barcelona, on experimenta innovacions tecnològiques en xarxes de distribució elèctrica que després pot ampliar als 65 milions de clients que el grup italià Enel -propietari d’Endesa des del 2009, després de l’opa fallida de Gas Natural- té en vuit països.

Comptadors intel·ligents

Robert Denda, el director d’innovació en xarxes d’Enel, explica que el sector ja no segueix el cicle tradicional de renovació tecnològica cada 10 o 15 anys. Tendències globals com la concentració de la població mundial en àrees urbanes -especialment a l’Amèrica Llatina, on Enel té presència-, la digitalització de les ciutats i dels consumidors, la generació descentralitzada d’energia i l’electrificació del transport marquen ara el ritme de renovació. Denda, que té competències sobre distribució però no sobre generació ni comercialització, parla de comptadors intel·ligents: ja en tenen 2,4 milions instal·lats a Catalunya sobre un total de 10 milions al conjunt d’Espanya, on s’assolirà el 100% del parc durant l’any 2018. Són dispositius de lectura remota que estan connectats al núvol de dades de la companyia majoritàriament amb tecnologia PLC -que transmet les dades sobre la mateixa línia elèctrica, un luxe del qual no gaudeixen els subministradors d’aigua o de gas-, o bé via ràdio o per una xarxa pròpia LoRa d’internet de les coses.

Però el directiu també es refereix als sensors desplegats per les subestacions de la xarxa: uns aporten en temps real dades sobre consum, que s’analitzen amb intel·ligència artificial per planificar els recursos; d’altres notifiquen intrusions físiques a les instal·lacions, i encara d’altres mesuren la temperatura dels components per facilitar-ne el manteniment preventiu i que es canviïn els que estan a punt d’espatllar-se abans que ho facin. Tots aquests sensors també poden ajudar a detectar incendis forestals i moviments sísmics. En matèria de prevenció, Endesa també fa servir càmeres termogràfiques per mesurar l’escalfament de les línies d’alta tensió, drons per inspeccionar-les i helicòpters equipats amb LIDAR -l’equivalent làser dels radars, que també fan servir els cotxes autònoms- per pronosticar el creixement de la vegetació pròxima als fils elèctrics, dels quals la companyia té més de 97.000 quilòmetres en territori català.

Com moltes altres empreses industrials, Enel i Endesa també experimenten amb aplicacions de realitat virtual i augmentada per a les tasques de formació i de manteniment: els operaris poden enfocar un aparell amb la càmera del mòbil i veure informació sobre el seu funcionament, o bé un carrer i veure-hi dibuixat per on passen exactament les línies elèctriques soterrades. Precisament un dels tres projectes guanyadors del concurs d’empreses incipients que el grup ha convocat consisteix en un sistema de telepresència en 3D creat per Sfy, que permet a un especialista donar instruccions des de la seu central al company que hi ha sobre el terreny a partir del que capta el visor que porta posat.

Intercanvi d’energia

Sense voler entrar en els motius pels quals Espanya encara no és receptiva a la generació i l’emmagatzematge d’energia per a l’autoconsum, el director d’innovació d’Enel reconeix que la disminució del preu de les plaques fotovoltaiques, d’una banda, i de les bateries d’alta capacitat, de l’altra, fa que cada vegada més llars i empreses que disposen d’espai es plantegin l’autoconsum energètic. I per això al districte 22@ de Barcelona estan provant un sistema per optimitzar l’intercanvi d’energia: durant les puntes de consum poden demanar a les operadores de telefonia mòbil que desconnectin de la xarxa algunes estacions base i facin servir les bateries incorporades. És un procediment similar al d’algunes elèctriques dels EUA, que ofereixen descomptes als seus clients si els deixen controlar el termòstat de casa per abaixar uns graus la temperatura de la calefacció durant unes hores, amb la qual cosa eviten posar en marxa una central de generació.

La climatització també serveix a Denda per introduir l’altre gran repte de les distribuïdores elèctriques a curt termini: la generalització dels vehicles elèctrics. Segons el directiu, la por que les xarxes no tinguin capacitat per carregar tots els cotxes amb bateria que hi haurà és del tot infundada i recorda que fa 15 anys es temia el mateix amb els aparells d’aire condicionat, però les línies elèctriques van aguantar-ho perfectament. Això sí, evita pronunciar-se sobre qui ha d’assumir els desplegaments de xarxa que hauran de permetre que en una estació de servei es puguin carregar de manera ràpida i simultània desenes de cotxes.