Publicitat
Publicitat

Interrompre amb elegància i distinció

Divendres, una colla d'estudiants (hordes, en diria La Vanguardia ) va penetrar als estudis de la Cadena SER de Barcelona, situats al carrer Casp, i va interrompre el programa futbolístic Fora de joc d'Ona fm per llegir un manifest en defensa del que ells consideren els seus drets. Abans, el locutor Sique Rodríguez els va exigir implacable que es descobrissin la cara, no els va permetre locutar amb el rostre ocult. No és gaire raonable fer ràdio amb antifaç, si l'entrevistat no és El Zorro ("I ara, una pregunta personal: entre vostè i El Coyote hi ha alguna cosa més que una amistat?").

Quina fal·lera, aquesta de l'anonimat. Acabarem anant pel carrer emboçats amb una capa, com els espadatxins. Tot ve dels pseudònims dels comentaris digitals i de les xarxes socials (un dia d'aquests, si l'Altíssim i aquest diari em concedeixen aquesta gràcia, els escriuré una columna sobre els comentaris digitals de La metamorfosi de Kafka, tots de l'estil de "Jua, jua, jua, quin pringat!").

No s'acaba el món perquè uns estudiants interrompin un programa per llegir un manifest. De fet, alguns cops que escolto la ràdio ho estic desitjant. Penso impacient: "Ara mateix, al mig d'aquest moment tan llimacós, seria ideal que entressin uns estudiants i ens llegissin per antena qualsevol cosa, encara que fos el manual de la nevera". Que interrompin, endavant, sempre que millorin el programa. No s'hi val a llegir el manifest entrebancant-se, amb una cantarella dessaborida i deixant blancs, que a la ràdio és quan no se sent res. Tampoc el manifest no ha de ser més llarg que un dia sense Diazepam i no és recomanable acabar arengant: "Surt del sofà, apaga la tele i surt al carrer!" Apaga la tele. Déu meu, com ens hem de veure. Cada cop que algú ho repeteix, corro a la sala, l'engego i miro una estona Las tardes con María Teresa Campos .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT