Publicitat
Publicitat

Irreductibles, imbatibles

Del pregó de Puyal de les festes de la Mercè, tothom n'ha dit glòries. Durant anys Puyal s'ha guanyat l'estima dels catalans per les locucions de ràdio i pels espais de televisió -no hi compto els llepes habituals, que s'erigeixen en deixebles i portants del pas de processó de Sant Joaquim Maria Puyal; enaltir-lo ha derivat en una mena de canibalisme professional, un intent d'apropiar-se de les seves virtuts mitjançant el ditirambe-. Després de llegir el pregó -consistent, amè, didàctic-, només un punt m'ha grinyolat: "La força de la unió del poble és irreductible. [...] Si els catalans anem junts, som imbatibles". Pensament que enllaça amb el de Guardiola, dit a la concessió de la Medalla d'Or del Parlament: "Si ens aixequem ben d'hora i ens posem a pencar, som un país imparable". Irreductibles, imbatibles, imparables: sembla que estiguem llegint Las aventuras de Conan El Bárbaro.

Quan algú, davant nostre, arrenca a cantar Asturias, patria querida , no és el moment de posar-li taps: "No creguis, tampoc Astúries no és tan estimada, hi ha molt mite". Val més que coregem, taral·legem o saltem a peu coix sense reticències. Però ara que el ritme cardíac ens ha retornat a les seixanta pulsacions per minut, traslladem aquest pensament a un altre país, per veure'n el què: "Si els belgues anem junts, som imbatibles". Què volen que els digui, en tinc dubtes seriosos. Com si són xipriotes, papús o de Tamarit de Llitera. Potser és que l'èpica sols em convenç a l' Odissea i a L'Atlàntida .

Tant Puyal com Guardiola ho van dir de cor, mentre que entre els polítics pesen més altres vísceres i glàndules. Aviat començarà una campanya electoral on s'esgargamellaran amb proclames semblants, tan vàcues com engrescadores i emotives. Que no ens deixem prendre per calets també és feina de cadascú.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT