No sóc un malalt de les últimes tecnologies, i fa relativament poc que tinc telèfon mòbil. Em semblava que era perdre una mica la intimitat, tot i que he de reconèixer que avui el considero imprescindible. Un cop el tens, ja no te'n pots desempallegar. Tot i això, no l'utilitzo gaire. En un dia, com a molt, faig cinc o sis trucades, la majoria a la meva dona, i de missatges puc enviar-ne com a molt un o dos.
Tinc un LG amb pantalla tàctil, que em vaig comprar perquè se'm va espatllar el que tenia abans. No té connexió a internet perquè, quan surto de la feina, intento no emportar-me-la a casa. Evidentment, estic informat, però portar l'oficina a sobre no m'atrau gens. Em tornaria boig.
Tinc Facebook però Twitter encara no. Al Facebook vaig ser molt reticent, però al final hi vaig caure, i ara sóc una mica malalt del Facebook. A Twitter, de moment, miro de no enganxar-m'hi. M'hi estic resistint, tot i que no es pot dir mai "això no ho provaré".
Sóc poc consumidor de tele, perquè tinc poc temps per mirar-la. A més, entro a les cinc i m'he de llevar a les quatre, així que em poso a dormir bastant d'hora, que és quan la gent es pot asseure a mirar la tele. Veig el 3/24, i de vegades alguna pel·lícula o algun partit de futbol, si juga el Barça. La ràdio, en canvi, l'escolto molt. Sobretot, al cotxe, però també quan vaig a córrer.
