Josep Tomàs: "Els informatius sí que em semblen teleporqueria"

Josep Tomàs (Barcelona, 1968) és periodista i, a la televisió, hi ha fet gairebé de tot. Des de Malalts de tele o Set de nit amb Toni Soler, fins a Supervivientes, Acorralados i Hay una cosa que te quiero decir amb Jorge Javier Vázquez. També ha col·laborat en diversos programes sobre sexe, com el Dos rombos de TVE i el ¿Me lo dices o me lo cuentas? de Telemadrid.

Tu que n'has dirigit dos, et presentaries a un reality?

Mai de la vida! Sincerament no crec que passés el càsting. Com a concursant seria un avorriment i sóc molt gelós de la meva privacitat. Hi ha molta gent exhibicionista que ho faria molt millor que jo. A més, ja fa temps que vaig decidir dedicar-me a estar darrere de les càmeres.

I dirigint darrere de les càmeres, t'has emocionat mai?

M'emociono moltíssim. Sóc d'aquesta mena d'homes que ploren al cinema i no els fa vergonya reconèixer-ho. Quan estic tou fins i tot ploro amb els telenotícies. De debò, sóc molt sensible. En aquest sentit, Hay una cosa que te quiero decir, que tracta sobre històries i sentiments que tots hem pogut viure en algun moment , està suposant un autèntic malson [riu].

Però plores enmig del programa?

Com pots imaginar-te, no em puc posar a plorar així com així -seria un bon esquetx humorístic-, però amb algunes històries se m'entelen els ulls. I a tot el control. Quan es fa el silenci total al plató és que tothom -el presentador inclós- està amb un nus a la gola.

Què té Jorge Javier Vázquez que no tinguin altres presentadors?

Té una alegria, capacitat de treball, simpatia i respecte per l'equip que lamentablement no és gaire habitual. Disfruta treballant i a més ho fa de meravella.

Què els diries a aquells que titllen de teleporqueria els realities i els programes del cor?

Això va per barris. A mi em sembla més teleporqueria un informatiu, on es ven la moto a la gent sobre temes bastant més importants que no pas la vida sentimental de la duquessa d'Alba.

A què et refereixes, amb això de "vendre la moto"?

Des de crear psicosi social amb la conya de la grip A, fins a fer propaganda del partit que sigui al poder. També quan utilitzen de manera perversa el llenguatge per no dir les coses pel seu nom o capgirar-ne el sentit; o informen d'una guerra amb la informació cedida pel Pentàgon des d'un hotel a 300 quilòmetres del front. I després certs personatges et perdonen la vida o et miren amb condescendència perquè treballes en certs llocs...

Què et diuen?

Quan treballes en formats com aquests t'acostumes que moltes persones arrufin el nas. A continuació et pregunten com és la Belén Esteban, si a Supervivientes els donem entrepans sota mà o qui és el favorit per guanyar Gran Hermano . T'hi acostumes. A la tele tothom es veu amb cor d'opinar i qualificar la feina dels altres. És molt senzill dir "Això és una merda". Intenta fer tu aquesta "merda", a veure com ho fas.

I que la gent s'ho miri.

Afortunadament l'oferta televisiva avui en dia és tan àmplia que si no t'agraden aquest tipus de programes no tens per què veure'ls. I tots contents.

Has col·laborat en diversos programes sobre sexe. Diries que n'ets un expert?

No, però és un tema ple de tabús que s'ha de normalitzar. És important que deixi d'estar considerat com un pecat, una cosa bruta o un caprici accessori.