Tinc un iPhone, malauradament el vell, però amb aquest ja vaig fent. Vaig fer el pas a un smartphone perquè això canvia molt ràpid i, si no t'hi fiques, quedes al marge de seguida. Tinc uns quants anys, però encara que sigui així, t'hi has de posar. Tot i això, no sóc un animal. No hi tinc gaires aplicacions i no hi estic gaire enganxat. Consulto força el Twitter, però per informar-me, no sóc dels que hi posen coses personals. Com que tinc una devoció per l'hoquei patins, que no té gaire espai als mitjans, busco informació a les xarxes socials. També hi tinc, a l'iPhone, els mitjans de comunicació que m'interessen, del país i també estrangers. Sobretot, americans i anglesos.
Les meves trucades personals no són gaire llargues, i no en faig gaires. A més, m'he acostumat a l'SMS. He descobert que la trucada pot molestar i que amb l'SMS, en canvi, això no passa. Sóc de la vella escola i, per tant, els escric amb totes les lletres. Tot i això, ja sé identificar què diuen els missatges en què hi falten lletres.
Pel que fa als mèdia, sóc un consumidor que sempre té orelles i ulls oberts, tot i que moltes vegades no és la meva acció principal. Tinc tres fills, i moltes cops estic fent coses relacionades amb els fills, o vaig cap a la feina. Però tinc els radars instal·lats i, mentre vaig fent, vaig rebent inputs de la ràdio. A la ràdio hi busco coses concretes, mentre que amb la tele sóc de deixar-me portar. Surfejo.
