L'ARA celebra la primera Diada
Demà l'ARA celebra la primera Diada amb una edició especial. La portada es dedica a onze històries d'èxit de la immersió. També regalem l'adhesiu exclusiu a favor de l'escola en català.
Barcelona.El Dídac va néixer a Figueres, però els seus pares són taiwanesos i només parlaven xinès. La Maribel és d'origen murcià, però des de ben petita que viu a Catalunya, igual que l'Anabelle, francesa, que hi va arribar amb sis anys. L'Eddy viu a Salt, però va néixer a Barcelona i és fill de pares africans.
Tots ells vénen de llocs ben diversos, des d'altres zones de l'Estat fins a països europeus o altres continents, però tenen, com a mínim, dues coses en comú: van aprendre català a l'escola gràcies a la immersió lingüística i són absolutament partidaris d'aquest sistema que els ha permès aprendre un idioma i, en conseqüència, els ha permès integrar-se amb més facilitat a la societat del seu país d'acollida.
La Diada Nacional de Catalunya aquest any arriba en ple debat sobre la immersió , arran de la interlocutòria que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer pública la setmana passada i que obliga el departament d'Ensenyament de la Generalitat a convertir el castellà en llengua vehicular a les escoles catalanes.
Davant d'aquest fet, l'ARA ha buscat el testimoni de persones com el Dídac, la Maite, l'Anabelle i l'Eddy, que exemplifiquen les bondats d'aquest sistema. Demà, Onze de Setembre, onze catalans d'acollida o fills d'immigrants explicaran a les pàgines d'aquest diari els beneficis personals i professionals que ha suposat per a ells el fet d'haver tingut l'oportunitat d'aprendre a l'escola una llengua que ni ells ni la seva família dominaven. Sembla que els ha obert moltes portes i que els ha ajudat a eixamplar els seus horitzons de coneixement i a moure's amb més facilitat entre els seus amics, veïns i companys de feina. Ara el català és la seva llengua i la del seus fills.
