Publicitat
Publicitat

ESDEVENIMENT TELEVISIU

L'Azerbaidjan es prepara per donar la benvinguda al món

La capital, Bakú, acull el Festival d'Eurovisió, que veuran 100 milions de persones. Les autoritats intenten donar bona imatge, però els activistes treballen perquè artistes i periodistes sàpiguen que el país no respecta la llibertat d'expressió

A Bakú fa dies que tot va tard. Quan avui comenci la transmissió d'Eurovisió a Catalunya, a la capital de l'Azerbaidjan seran les dotze de la nit. És el primer cop que el programa televisiu més vist d'Europa se celebra tan a l'est, en un país musulmà que fa frontera, entre d'altres, amb l'Iran, Geòrgia i Rússia. Les tres hores de diferència horària han obligat l'organització a començar passada la mitjanit. Però els és igual. La ciutat s'ha bolcat a la festa. S'ho han pres com la seva presentació al món i volen lluir-s'hi. De diners no en falten.

Des que l'any passat el duet format per Ell & Nikki va guanyar el Festival a Düsseldforf, els azerbaidjanesos no han parat de treballar perquè avui tot estigui a punt. El govern, liderat pel polèmic Ilham Alíev, ha invertit milions d'euros a Bakú per convertir-la en la capital europea del Caspi, amb multitud d'edificis il·luminats, un passeig marítim arbrat i fins i tot una flota d'un miler de taxis d'estil londinenc que aquests dies traslladen els visitants a tot arreu. No obstant això, darrere de l'exterior de marbre s'hi amaga una realitat diferent. L'Azerbaidjan és un país on els periodistes són rutinàriament amenaçats i on els que s'atreveixen a manifestar-se o a expressar lliurement a internet opinions contràries a Alíev acaben entre reixes.

"El govern està gastant enormes quantitats de diners per demostrar a Europa que la gent a l'Azerbaidjan és feliç", diu Rasul Cafarov, un activista en favor de la democràcia que dirigeix Sing for Democracy, una campanya impulsada per experts en drets humans que vetlla perquè els artistes que participen a Eurovisió sàpiguen en quin tipus de país són. "El nostre missatge és clar: sisplau, que ningú tanqui els ulls. Volem que també es doni la paraula als familiars dels presos polítics, als membres de l'oposició i a les persones que han estat desallotjades forçosament de casa seva".

Per part seva, l'organització d'Eurovisió es declara apolítica. Davant de qualsevol crítica, recorden que això és un festival de música que aposta per la diversitat i per la unió de cultures. Segons quins conflictes no hi tenen cabuda. Però molts mitjans de comunicació d'arreu del món han aprofitat l'ocasió per explicar com van les coses en aquest país.

Les xifres del Festival

El Festival d'Eurovisió va néixer als anys 50 com un programa d'entreteniment televisiu i amb el temps s'ha convertit en un dels espectacles en directe més importants del món. A Bakú hi ha 1.500 periodistes acreditats de 75 països. Entre ells, molts eurofans camuflats que ho viuen tot amb molta intensitat. La sala de premsa és un món paral·lel on tothom té opinions enfrontades sobre les coreografies d'Ucraïna o Malta, els efectes aquàtics d'Irlanda o la massiva utilització de ventiladors per part de Bòsnia i Hercegovina.

Es calcula que més de 100 milions d'espectadors veuran en directe el xou d'aquesta nit en més de 50 països. Se celebrarà al Crystal Hall, un impressionat edifici amb capacitat per a 25.000 espectadors construït en només set mesos i que es va estrenar dimarts amb la primera semifinal eurovisiva. Està ubicat al passeig marítim de Bakú i es pot il·luminar imitant els colors de les banderes de qualsevol dels 42 països participants gràcies a 45.000 llums led. A l'interior, un equip de mil persones -alemanys i belgues sobretot- s'encarreguen de la producció. Per capturar tots els detalls del xou s'utilitzen 25 càmeres d'alta definició.

A la final d'aquesta nit hi haurà representats 26 països. Si el vot fos només popular, sense jurats professionals, guanyarien de bon tros les representants russes, unes àvies que surten a l'escenari en sabatilles i fent galetes. Amb la seva simpatia s'han ficat tothom a la butxaca. Si es mira des d'un punt de vista més professional, tothom està d'acord que Suècia, amb la seva representant, Loreen, té moltes oportunitats. A més, és un dels pocs països que podria assumir el repte d'organitzar la pròxima edició. La cançó italiana també agrada molt. Però ningú s'imagina un Festival a Roma. Ni a Espanya. Durant les tres hores d'espectacle podreu veure moltes més curiositats: des de números d' eurodance a càrrec de Grècia i Xipre fins a una Bjork albanesa que us farà abaixar el volum de la televisió. Ningú s'hauria de prendre gaire seriosament el que vegi a la pantalla. Eurovisió és una gran festa amb un únic objectiu: entretenir el personal. I una mica de geografia sempre s'hi aprèn.

Més continguts de