Publicitat
Publicitat

L'amabilitat dels estranys

Quan condueixo per aquestes carreteres que Déu i el Mopu ens han donat, m'aturo a les parades de cotxes de línia i em brindo a dur aquell home garratibat de fred (aquests dies) o d'avorriment (tot l'any) que espera l'autocar amb ulls de be degollat. És un autostopisme capgirat, en què el conductor aborda l'autostopista inconscient (no feia dit) i mira d'atraure'l al seu vehicle. N'hi ha que declinen l'oferiment guiats per la prudència, el conductor podria conduir sota els efectes de l'alcohol o els escaldums, un plat molt pesant. D'altres hi pugen recelosos, encongits, sobretot en veure la serra mecànica que porto darrere. O, si m'acompanya, la meva mare de copilot, amb aquell posat que fa d'assassina consumada. Però molts d'ells pugen agraïts i contents.

El que només pretenia ser un gest amable, ara em sembla una infracció greu, després de sentir el rebuig a la T-11 per part del vicepresident de Transports i Mobilitat de l'Àrea Metropolitana, Antoni Poveda, a Ràdio Barcelona. La T-11consisteix a donar a un desconegut la T-10 esgotada, quan encara li queda un temps de vida targetària i a tu ja no et cal. Com quan surts d'un aparcament i dónes el teu tiquet a algú altre: tu has pagat un temps que no fas servir i l'ofereixes a algú que li convé. O, i aquí deixo volar la imaginació (amb Spanair), com si als restaurants ens acabéssim les postres de la taula contigua (aquelles maduixes amb nata quasi sense tastar, que ens revolten).

Amb la T-11, diàriament els passatgers guanyarien 15.000 viatges de franc (el que no pagues tu ho paguen els impostos, però no cal pagar dos cops). No estem per llençar els diners. És com quan vas al teatre i a l'entreacte te n'escapes; no costa gens cridar al mig del carrer: "Algú de vostès vol veure el segon acte d'una obra força ensopida sobre la incomunicació i el món de la parella?"

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT