L'atemptat de Vic ja té documental
El 1991 un atemptat va matar nou persones a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. El documental ETA a la ciutat dels sants interpreta les conseqüències d'aquell atac i recupera la veu de les víctimes.
Vic.TV3 estrena avui (21.50) ETA a la ciutat dels sants , el documental que mira de posar llum a l'atemptat que va patir la caserna de la Guàrdia Civil de Vic l'any 1991, en el qual van morir quatre adults i cinc menors d'edats. Dirigit i narrat per Albert Om, el treball planteja algunes qüestions incòmodes que la gravetat dels fets ha contribuït a mantenir soterrades. Per què no es va homenatjar les víctimes fins a divuit anys després? Va ser correcta l'actuació policial que, el mateix dia de l'enterrament, va acabar amb dues morts de membres del comando Barcelona? Per què ETA atacava una ciutat en què l'independentisme era fort i la causa basca era vista amb simpatia?
El documental entrevista els principals protagonistes d'aquella tragèdia: víctimes, polítics, periodistes. Aquell atemptat es va poder narrar de seguida perquè el diari El 9 Nou tenia la redacció a escassos 150 metres. ETA a la ciutat dels sants recull imatges preses pocs minuts després de l'explosió, narracions de Ràdio Vic i retalls de premsa de l'època. La reacció immediata dels supervivents, les crides perquè els vigatans donessin sang o les tasques de rescat de cadàvers i supervivents entre les muntanyes de runa s'intercalen amb els testimonis que reflexionen, amb vint anys de perspectiva, sobre com l'atemptat va canviar la seva vida i la de la ciutat.
La valoració política
"Voldria creure que no" és l'eloqüent resposta, en condicional i repetida fins a tres vegades, que l'expresident Pujol deixa anar quan se li pregunta si hauria sigut més fàcil fer un homenatge si l'atemptat no hagués estat en una caserna sinó a la plaça. El documental també recull les opinions de Narcís Serra i del llavors lehendakari, José Antonio Ardanza, que mostra com ha conservat el recordatori de l'enterrament. Un altre dels personatges a qui s'entrevista és Àngel Colom, per qui l'atemptat de Vic, com abans els d'Hipercor, va contribuir a l'abandonament de la via violenta per la part de l'independentisme català que defensava aquesta opció.
