Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

L'enviat especial ha mort

Una revolta a Egipte o un terratrèmol al Japó. Quan hi ha una notícia d'impacte, les cadenes de TV comencen una competició a veure qui fa arribar primer al lloc dels fets un enviat especial per vendre'ns el concepte "nosaltres som allà on està passant la realitat i te l'expliquem de primera mà". Molt bé, ja hi som. I ara què? ¿Quina informació ens proporciona aquest enviat especial als espectadors que som a casa mirant la TV?

Posem un exemple. Dissabte passat. Informatiu del vespre de T5. Fa 36 hores del terratrèmol. Pepe Ribagorda connecta amb Elena Candorfio, que és al centre de Tòquio. Després d'informar-nos que la situació a la ciutat "està relativament tranquil·la" ens diu que "on la situació és molt alarmant és a la central nuclear de Fukushima, on una explosió ha fet caure el sostre d'un reactor i ha provocat una fuita". Molt bé, una fuita. Una fuita de què? I grossa o petita? Potser mitjaneta? I continua: "En una altra central hi ha problemes de refrigeració al nucli"... En una altra central? Quina? Quins problemes, exactament? Són greus? ¿Algú està fent alguna cosa per solucionar-los? I remata: "Encara no se saben les conseqüències, però poden ser molt greus". Ah, sí? Com de greus?

A continuació van farcir la crònica amb imatges d'agència. Exactament les mateixes imatges que ens estaven passant les altres cadenes. Calia aquesta connexió? A part de poder dir que tenien algú allà, ¿el que aquest algú va dir tenia cap interès, si no és demostrar que aquest model d'informació ha mort?

Sí, ha mort perquè l'exemple és aplicable a la resta de cadenes. L'enviat especial és al lloc dels fets, però ni sap el que passa, ni en té imatges. Un 99,9% de les vegades ens explica coses que ja sabem i dóna pas a vídeos que s'han elaborat des de la redacció. Al segle de Skype i de Twitter estem oferint informació de l'època de la màquina de vapor.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT