Publicitat
Publicitat

L'iPod fa deu anys i deixa pas

Quan Bill Gates va veure el primer iPod, es va quedar tan blanc com el mateix aparell i va demanar si "allò" només era compatible amb els Macintosh. El president de Microsoft sabia que Apple l'havia encertat de ple i temia les conseqüències si els compradors de l'aparell no podien connectar-lo als ordinadors amb Windows.

Diumenge es van complir 10 anys des que Steve Jobs va presentar aquell reproductor musical de butxaca, el primer amb capacitat per a 1.000 cançons en format digital gràcies a l'ús d'un disc dur de 5 GB i 1,8 polzades que Jon Rubinstein havia trobat durant una visita a Toshiba i del qual va reservar immediatament tota la producció. Amb aquest component crucial i un programari comprat a les empreses PortalPlayer i Pixo, l'enginyer Tony Fadell va crear un aparell que deixava fora de joc tots els reproductors de MP3 existents, i el dissenyador Jon Ive el va vestir, fins al cable dels auriculars, amb el blanc que ha acabat sent distintiu d'Apple. L'iPod va ser la peça clau d'una arquitectura integrada que combinava dispositiu, programari i contingut digital, i que Apple ha anat aplicant als seus productes successius.

Gairebé 300 milions d'unitats venudes més tard -inclosos els formats Mini, Nano i Shuffle, nascuts a partir del 2004-, l'iPod tal com l'hem conegut comença a arribar al final de la seva vida. Significativament, en la presentació de novetats d'Apple de fa poques setmanes, l'iPod de més capacitat va ser el Touch de 64 GB, sense menció del Classic de 160 GB, hereu del model original, i es va parlar més del Nano com a rellotge de polsera que com a reproductor musical. Hem passat de consumir música en objectes físics a digitalitzar-la, i ara ja no ens cal ni això, ja que podem accedir per internet a fonoteques amb milions de cançons. I si ens cal portar cançons a sobre, les posem al mòbil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT