Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Llàgrimes ensucrades per un anunci

A Campofrío no els cal estar pendents dels nens de Sant Ildefons. Els ha tocat la loteria sense comprar-ne amb un cap de màrqueting que sempre l'encerta: primer, amb la maniobra de retirar els anuncis de La noria , i ara, amb un anunci pensat per tocar la fibra sensible del personal utilitzant el record de Gila i la participació de tots els cómicos espanyols que han arreplegat sota la direcció d'Álex de la Iglesia. Una reunió d' amiguetes filmada amb factura cinematogràfica i que ha fet rajar litres de llàgrimes ensucrades a Twitter. Molts dels piuladors confessaven ahir que havia estat l'entusiasme que saltava de tuit en tuit el que els havia portat a buscar i veure l'anunci... a la xarxa: en aquests fenòmens que freguen la histèria col·lectiva, les cadenes de televisió no hi tenen res a pelar. Deixant de banda que em costa entendre l'entusiasme sentimental per un anunci que vol vendre'ns embotits, torna a quedar clar el poder d'aquestes xarxes. I és obvi que els publicistes estan cada dia més disposats a utilitzar-les i més capacitats per fer-ho. Segur que la sensació que provoca l'allau de tuits -acabem dient que "tothom" parla de l'anunci- és exagerada. Tanmateix, si el fenomen continua creixent amb la mateixa progressió, aviat sí que n'hi haurà prou sacsejant la xarxa per anunciar una marca. És un mètode més barat que pagar perquè s'emeti a la tele, i a més a més es pot presentar com un fenomen espontani: tothom encaterinat amb l'anunci i amb la marca que se l'ha empescat (i que ha pagat a De la Iglesia i a tots els amiguetes per fer-lo). Però sempre hi haurà un racó fosc en aquest bosc de fantasia, i s'hi amaga el llop: en aquest cas, un col·lectiu animalista que denuncia amb un vídeo suposades barbaritats perpetrades suposadament en una granja de Campofrío. Ningú pot impedir que la gent se'l miri. La xarxa és lliure, per a uns i els altres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT