Publicitat
Publicitat

RETALLADES ALS MITJANS PÚBLICS

El govern espanyol modificarà la llei de l'audiovisual

Llum verda a la privatització de les televisions autonòmiques

El nou govern del PP vol reordenar com més aviat millor el panorama de les televisions públiques. L'última mesura és obrir la porta a la privatització dels canals autonòmics. Això sí, després d'aprimar-los.

El PP va obrir ahir la porta a la privatització de les televisions autonòmiques. Així ho va anunciar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría a la roda de premsa posterior al consell de ministres: l'Estat modificarà la llei de l'audiovisual, de manera que les autonomies que ho vulguin -i puguin- tinguin la potestat d'introduir capital privat a les seves teles, sigui parcialment o totalment. Per modificar la llei, abans caldrà tenir els informes favorables de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) i la Comisión Nacional de la Competencia (CNC).

La vicepresidenta no va donar més detalls sobre com es farà aquest canvi. "No s'estableix cap fórmula tancada. Hi ha comunitats autònomes que en els seus propis estatuts estableixen l'obligació de gestionar directament aquests canals. Però altres comunitats no ho precisen", va explicar als periodistes. I va afegir: "En aquest moment, amb la multiplicació de canals i la nova situació audiovisual derivada de la digitalització és convenient que aquestes televisions tinguin diferents opcions de gestió i que decideixin com poden garantir la qualitat del servei i l'eficiència". En el cas de Catalunya, fonts del Govern asseguren a l'ARA "de manera taxativa" que no hi ha cap interès en explorar aquesta possibilitat per a TV3.

A l'Estat hi ha 13 televisions autonòmiques, que van tenir una despesa de 1.630 milions d'euros anuals, la major part dels quals correspon a l'aportació pública. A part de la despesa corrent, hi ha també importants deutes acumulats, com el de Canal 9, que és qui arrossega un llast més feixuc, amb 1.300 milions d'euros pendents de pagament. Segueix Telemadrid, que manté un deute de 245 milions d'euros.

Aquest panorama dificulta que un agent privat vulgui assumir la gestió d'unes televisions deficitàries per defecte. "Per força abans s'ha de passar per una retallada dràstica de treballadors", observa en el cas de Canal 9 el president del Sindicat de Periodistes de Catalunya, Ramon Espuny, tot recordant que ja hi ha un damunt la taula. Tot i que l'ens públic encara no ha confirmat el volum d'afectats, les primeres informacions apunten que s'eliminaran entre 1.000 i 1.300 llocs de treball d'una plantilla total de 1.800. La llei de RTVV -l'avantprojecte de la qual recentment es va aprovar- també està en procés de reforma, de manera que no hi haurà cap inconvenient a eliminar les traves legals que puguin existir de cara a l'entrada de capital privat si aquesta és la voluntat política, apunten des de l'ens públic. "Des d'Uteca [entitat que aplega les televisions privades espanyoles] aplaudeixen el govern espanyol amb entusiasme", resumeix Espuny.

Les tesis de les privades

La mesura aprovada ahir suposa la concreció de nombrosos missatges llançats els últims mesos per dirigents del PP i del seu programa electoral. El 8 de novembre el vicesecretari general de Comunicació del PP, Esteban González Pons, assegurava que el partit estava a favor de permetre la privatització "total o parcial" dels canals autonòmics. Pons va mostrar-se favorable també d'adoptar un model de cooperació entre televisions autonòmiques com el que proposa Uteca, que defensa la unió d'aquests canals en un de sol amb desconnexions per als informatius i espais d'interès local.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT