Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

'Los Quién': una sèrie qualsevol

Antena 3 va estrenar dilluns la sèrie Los Quién , que vindria a ser una mena de suma de Cuéntame i La que se avecina . Tot i que també podria dir que té coses d' Aída o Los Serrano i fins i tot de Siete vidas . De fet, tant hi fa. És el de sempre. La trama es desenvolupa a principis dels vuitanta i això suposa l'aportació del fenomen vintage a la sèrie. És el retrat d'una família en què la sogra viu al mateix edifici, on arriba la visita del fill capellà amb crisi de vocació. A més hi ha el veí que té el bar de sota i l'amiga de la família, que és mare soltera.

Per variar, fan trames d'adolescents, trames d'adults i trames per a la tercera edat. Això sí, l'ingredient que no falla és el sexe. Molt originals. No hi ha escena, surti qui surti, en què no es facin les típiques conyetes sexuals. Que si el del bar (que és solter) s'ho fa amb totes les veïnes, que si el matrimoni passa per una crisi i tenen malentesos conjugals, que si les nenes volen sortir a lligar i han d'anar de marxa amb un noi molt púdic, i, en el súmmum de la creativitat, el capellà a punt d'ordenar-se coneix una noia que li agrada i es replanteja el deure de la castedat.

Tot amb un decorat de carrers, portals i façanes que recorda perfectament el Barri Sèsam on vivia l'Espinete amb el Don Pimpón. Cartró pedra i llambordes de porexpan. Això, i aplaudiments enllaunats a cada acudit. Amb Los Quién es reconfirma que la ficció espanyola està estancada i no sap com sortir-se'n.

Marquem el patró: hàbits purament ibèrics, en què els homes són grollers i babaus i les dones unes amargades males pècores. Els elements indispensables són una família i els seus veïns, un decorat compost per un menjador d'una casa i un bar, i un guió carregat de l'humor més tòpic. Moviment vodevilesc i sobreactuació desacomplexada per part dels actors. I tot, servit sense cap pausa de publicitat en el primer capítol. Benvinguts al bucle etern de la ficció espanyola.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT