Publicitat
Publicitat

EL MÒBIL, ELS MÈDIA I JO

Manel Borrell: "El primer senyal de vida que rebo al matí és la ràdio"

Fins fa un any tenia un telèfon normal, però ara tinc una Blackberry. Durant un temps vaig anar trampejant i suplint les possibilitats que ofereixen aquests telèfons per altres vies, però al final s'acaben fent gairebé imprescindibles. És molt útil poder accedir als continguts de la xarxa, i especialment al correu electrònic, que és fonamental, des de qualsevol lloc, sense necessitat d'un ordinador. Tot i així, procuro no quedar-me enganxat al mòbil més temps del necessari: no en faig un ús lúdic.

Tinc Twitter, però en faig un ús bàsicament de consulta aliena, de llegir les piulades dels altres, més que de participació activa. Si has d'estar pendent d'algun tema o del que digui algú, és una eina molt útil.

A la televisió hi faig mirades circumstancials, fugaces: si sóc a casa, miro el Telenotícies , per saber què hi expliquen i com, i en general la miro des d'una perspectiva professional. No sóc seguidor de cap sèrie ni programa d'entreteniment, ho ignoro bastant. I tot i que hi vaig fent cops d'ull moltes vegades al llarg del dia, hi passo molt poc temps assegut al davant. La ràdio l'escolto més, per aquella cosa tan antiga que és compatible amb altres activitats. La tinc al despertador: és el primer senyal de vida que rebo al matí, i sovint l'últim abans d'anar a dormir. I a la feina la tinc posada tota l'estona, tot i que hi paro atenció només de manera intermitent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT