Manel Lucas: "Vaig entrar a Facebook i Twitter per xafardejar"
Quan se'm va espatllar el telèfon que tenia vaig pensar que era una bona oportunitat per aconseguir un iPhone. Vaig buscar la companyia que me l'oferia a millor preu, i al final me'l van regalar. Em feia una mica de por que se m'omplís de ximpleries, i per això al principi no em descarregava gaires aplicacions. Ara en tinc moltes, i algunes són ximpleries, però la majoria no. Bàsicament són aplicacions de ràdio -d'una emissora concreta, però també una que permet connectar amb ràdios de tot el món- i de diaris. I no negaré que algunes esperes es fan més suportables gràcies als jocs. Això sí, el 98% de les aplicacions que tinc són gratuïtes!
La ràdio m'agrada molt, i per això l'escolto sovint, no només a través del mòbil, sinó també al cotxe i a casa, sobretot al matí. No sempre fan coses que m'interessin, però escolto més ràdio parlada que musical. La televisió, en canvi, la miro de manera més selectiva. Sóc bastant de veure sèries, però no necessàriament al moment que s'emeten. I també sóc un assidu dels informatius.
Sóc bastant nou a les xarxes socials: tinc compte a Facebook i a Twitter, però només des d'aquest any. El Twitter el tinc obert molta estona, i em serveix de font d'informació. Sóc més seguidor que piulador, perquè, no ens enganyem, me'ls vaig fer per xafardejar. Sóc molt prudent i em fa por dir segons què, però la gent em segueix, i em sento obligat a dir alguna cosa de tant en tant.
