Mantingui la calma

Upton Sinclair era un escriptor nord-americà que es va fer famós, ves quina injustícia, per una frase. Aquesta: "És difícil fer entendre a algú una cosa si el seu salari depèn del fet que no l'entengui". Aquesta és una tanca mental amb què el periodisme topa mil cops a l'hora d'entendre el que passa. La frase m'ha vingut al cap en sentir algunes de les preguntes que ahir van fer al president Mas a Madrid i les primeres reaccions dels mitjans de la capital espanyola. La pregunta que va fer de magdalena de Proust és aquella de " han calibrado los riesgos… ", etcètera. Algú va piular immediatament alguna cosa com: " No, no lo hemos calibrado porque estamos todos como cabras, no te jode ". Esclar. He pensat que potser qui preguntava volia que li facilitessin la feina amb una resposta que havia rumiat d'antuvi. Una cosa de l'estil: " No nos importa, que se hunda todo ", etc. He rebutjat, però, aquest pensament: no tenim dret a fer judicis d'intencions. Bé. També li van demanar per la carta de Joan Carles I… després d'un discurs en què en va dir de grosses com que la Constitució no pot anul·lar "el sentiment, la voluntat i el projecte" dels catalans i que, per tant, caldrà explorar nous camins ("Camins… que ara s'esvaeixen. Camins… que ja són nous". Hi he pensat!). A una tele espanyola es van indignar perquè trobaven a faltar la rojigualda a la sala on compareixia el president. Molt profund. I així una mica tot. Voldria oferir un consell de cara a l'onada de periodisme visceral, afectat per la síndrome Sinclair , que ens ve a sobre: passi de llarg de les informacions i els comentaris fets amb i dirigits als budells i no al cervell, vinguin d'on vinguin. Si no, prendrà, prendrem, mal. Recordi aquell missatge del govern britànic a la Segona Guerra Mundial: " Keep Calm and Carry On ". Mantingui la calma i continuï treballant. Tot arribarà.