Mèdia 14/12/2015

'La Marató' de la diabetis i l'obesitat supera els 7 milions de recaptació

Toni Cruanyes i Ana Boadas han conduït el programa, que ha durat 13 hores i s'ha acabat passada la una de la matinada

Albert Castellví / Sílvia Barroso
9 min
Marcador de 'La Marató' de TV3 2015, actualització final / TVC

Barcelona'La Marató' de TV3 i Catalunya Ràdio ha recaptat 7.025.367 euros. És la xifra que ha indicat el marcador del programa solidari passades la una de la matinada, en l'última actualització del programa, després de 13 hores d'espectacle, connexions, entrevistes i testimonis.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La 24a edició de 'La Marató' s'ha dedicat a recaptar fons per a la investigació mèdica sobre la diabetis i l'obesitat, dues malalties que afecten un de cada quatre catalans, tot i que la meitat no ho saben. El programa ha arrencat a les 8.00 a Catalunya Ràdio –on s'ha acabat a les 14.00– i ha començat a les 10.00 a TV3, presentat per Toni Cruanyes i Ana Boadas i que s'ha acabat passada la 1.00 de la matinada.

El més emotiu: Com viuen la diabetis els nens? Ells mateixos ens ho expliquen

Alguns dels moments més emotius del programa, com sol passar cada any, han estat els dedicats a abordar com viuen els nens la malaltia. En aquest cas, hi ha hagut un vídeo en què diversos nens expliquen com afronten la diabetis. En parlen amb gran serenitat i amb una maduresa superior als que els tocaria per l'edat que tenen.

El més divertit: dos vídeos musicals i el doble de Cruanyes

Un dels moments més sorprenents del tram matinal de 'La Marató' ha estat el vídeo que han protagonitzat Ana Boadas i els presentadors de les anteriors edicions del programa solidari. Roger de Gràcia i Núria Solé convertits en els protagonistes de 'Dirty dancing'; Albert Om vestit d'Elvis Presley; Òscar Dalmau i Ariadna Oltra fent de Manel; Espartac Peran i Xavi Coral en el paper de Wham!; Helena Garcia Melero i Antoni Bassas ballant com si fossin a 'Pulp fiction', i Lídia Heredia amb una impactant perruca verd fluorescent per ballar 'I will survive' han estat els acompanyants de Boadas en aquest clip.

I, passada la mitjanit, els espectadors que han resistit han tingut premi. Després de passar-se tota la tarda fent bromes sobre la negativa de Toni Cruanyes a ballar davant de les càmeres i amb la insistència d'Ana Boadas per aconseguir-ho, finalment s'ha esdevingut l'esperat moment. Ha estat un número musical que podríem titular 'Ets genial'. Tots dos presentadors han cantat i ballat... (o alguna cosa semblant a ballar, en el cas de Cruanyes). No es pot negar que han donat espectacle. I no us n'expliquem res més, mireu-vos el vídeo.

Un altre moment curiós del programa ha estat el vídeo protagonitzat per Toni Cruanyes i el seu doble, en què el periodista ha demostrat, amb humor, que "sempre havia volgut presentar 'La Marató'". També Ana Boadas ha tingut protagonisme en un altre vídeo en què, disfressada i acompanyada pels anteriors presentadors del programa, ha ballat diverses coreografies dins d'un cotxe.

Testimonis, metges i investigadors han explicat les causes i els efectes de la diabetis i l'obesitat, i també els progressos que s'estan fent per combatre-les. A més, una vintena d'artistes han passat pel plató 1 de TV3 i els estudis de Catalunya Ràdio per convertir 'La Marató' en un gran espectacle.

Un dels primers entrevistats de la jornada ha estat el conseller de Salut en funcions, Boi Ruiz, que ha remarcat que "no hi ha prou consciència que la diabetis és un element d'enorme risc sobre altres malalties".

El director de la Fundació La Marató de TV3, Lluís Bernabé, ha recordat que des del 1992 el programa solidari ha recaptat 142 milions d'euros, que han permès finançar 723 projectes de recerca biomèdica. El director de TV3, Eugeni Sallent, ha recordat que la xifra final de recaptació no se sabrà fins al 31 de març, ja que fins llavors hi ha temps per fer aportacions al marcador. Segons ell, el programa "ha traspassat les parets" dels mitjans públics i s'ha convertit en "el dia de la solidaritat i la generositat".

També ha passat per Catalunya Ràdio el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de la Fundació La Marató', Brauli Duart, que ha destacat que aquesta iniciativa és "la millor mostra de servei públic" que poden fer TV3 i Catalunya Ràdio. "És una iniciativa que té molt pocs precedents al món, per no dir cap. Catalunya és un dels països més solidaris que hi ha al món", ha indicat. "És un dels millors dies de l'any per a la Corporació i per a la Fundació", ha afegit.

Els testimonis

Afectats de diabetis i obesitat han explicat com conviuen amb les malalties

El ciclista David Lozano, que té diabetis tipus 1, ha explicat que malgrat la malaltia ha pogut seguir competint professionalment. La malaltia l'obliga a controlar més la seva alimentació, però ha remarcat que això en alguns casos pot ser un punt a favor respecte als rivals, ja que s'assegura que sempre ha ingerit tots els nutrients que necessita.

També ha passat pel programa Elvira Sardà, que té obesitat mòrbida: havia arribat a pesar 270 quilos, i tot i que ja n'ha perdut 100 gràcies a una primera operació, encara s'haurà de sotmetre a una nova intervenció per arribar al seu "pes òptim". "Gent que abans no em saludava ara abaixa el cap i em demana disculpes", ha assegurat, i ha explicat que els seus grans reptes vitals són fer el Camí de Sant Jaume i tenir fills.

L'actor i presentador Carlos Sobera ha explicat a Catalunya Ràdio que fa quatre anys, per casualitat, li van diagnosticar diabetis: "Complia tots els requisits: tenia l'edat, sobrepès, una mala alimentació i portava una vida estressada". Amb tot, ha volgut tranquil·litzar les persones que es trobin en la seva situació: "Amb una mica de control es pot portar una vida normal".

Un altre personatge conegut que ha explicat la seva experiència és el director de cinema Jaume Balagueró. Ha explicat que va descobrir que tenia diabetis quan es va adonar que bevia molta aigua, "uns sis litres al dia", i que se sentia "molt cansat". "Estava espantat", ha reconegut, però assegura que seguint el tractament correcte hi pot conviure sense gaires problemes.

El comentarista de Fórmula 1 Francesc Rosés també ha explicat que amb 13 anys li van diagnosticar diabetis. "Tenir una diabetis ben explicada t'obliga a cuidar-te. Si no hagués estat per això, segurament m'hauria cuidat molt pitjor", ha reflexionat. També ha recordat que algunes vegades l'havien aturat a les duanes, quan anava a cobrir Grans Premis a l'estranger, perquè confonien les xeringues que duia per injectar-se insulina amb les que utilitzen els drogoaddictes.

Per la seva banda, la Maria Antònia Cuscó ha explicat totes les complicacions que pateix per culpa de la diabetis: ha perdut vista i ha hagut de deixar de cosir, ha de fer diàlisi per combatre la insuficiència renal, porta un marcapassos al cor i té problemes al peu. "Mentre sigui aquí i aguanti, m'agrada molt gaudir de la meva família", ha assegurat.

També ha aportat el seu testimoni el Peyu, que malgrat no ser diabètic té una relació molt estreta amb la malaltia, ja que la pateixen tant els seus avis com els seus pares. "A casa és gairebé com una tradició, però sempre ho hem viscut amb naturalitat, amb humor". Tot i que a ell no li han diagnosticat, sí que té factors de risc per aquests antecedents genètics, i per això no pren sucre.

La periodista Gemma Nierga ha entrevistat l'actriu Txell Santamaria, a qui van diagnosticar diabetis mentre protagonitzava 'El cor de la ciutat'. "La gent es pensa que et punxes la insulina i ja està. Però punxar-se és el de menys", ha subratllat. El que més l'afecta, diu, és haver de calcular constantment quina dosi s'ha de d'injectar, "calcular els hidrats" que ha ingerit, etc. Amb tot, deixa clar que "amb diabetis ho pots fer tot", i que ella ha estat mare i torna a estar embarassada.

Un altre dels testimonis que ha recollit el programa és el de la Teresa, l'àvia del presentador, Toni Cruanyes. Entrevistada pel seu nét ha explicat que les seves dues germanes també pateixen la malaltia, i que a una d'elles li van haver de tallar una cama.

A l'extrem contrari, la Jana Castro, de 7 anys, ha explicat que s'ha de punxar cinc cops cada dia, i que ho fa tota sola. "Abans em feien por les agulles. Des que sóc diabètica ja no me'n fan", diu, i recorda que quan a l'estiu li van diagnosticar la malaltia va pensar que es podria morir. "No passa res, hi ha molta gent que ho té", és el consell que ha enviat a altres nens a qui detectin diabetis.

Un altre nen que ha participat en el programa és l'Aleix Gonzàlez, a qui van diagnosticar diabetis aquest estiu. Tot i així, segueix jugant a futbol, malgrat que ara s'ha de fer un control de glicèmia abans i després de fer esport.

També hem vist el testimoni de la Carme, una dona de 81 anys que va debutar –'debut' és el terme que s'utilitza mèdicament per identificar el moment en què es detecta la patologia– quan en tenia 4, en plena Guerra Civil. L'endocrinòleg Albert Goday l'ha acompanyat i ha explicat que no és corrent passar tants anys amb la diabetis: "El més important és que la Carme i la seva família van assumir el paper que els tocava fer amb aquesta malaltia, la van saber afrontar". Per la Carme, que conserva una carta que el seu pare va rebre del doctor Marañón, "és molt important la relació amb el metge". El doctor Goday ha assegurat que "per desgràcia no és habitual que algú després de tants anys amb diabetis del tipus 1 estigui tan bé". "Encara ens cal investigar molt", ha advertit.

La diabetis i l'embaràs

La Marta Jordi, acompanyada al plató de TV3 del seu nadó, el Guim, ha explicat com va viure l'embaràs i el part. L'endocrinòloga Rosa Corcoy, ha posat l'accent en el fet que una embarassada amb diabetis ha de controlar la dieta més que mai, fer exercici, punxar-se més insulina. "Jo vaig començar punxar-me dos cops al dia i al final ja eren quatre vegades. Al principi vaig pensar que potser em podria controlar la diabetis gestacional només amb dieta, però no va poder ser. I em vaig 'emparanoiar' amb el pes del nen, però tot va anar bé", ha admès la Marta.

El cas de Sonia Jiménez és diferent: va tenir dos fills i la diabetis li va quedar per sempre. "Vaig passar-ho fatal. Haver de dependre de la insulina ho he portat molt malament", ha recordat. La doctora Corcoy ha matisat que és relativament poc freqüent que la diabetis gestacional es converteixi en diabetis habitual, pot passar en un de cada 25 casos. També ha advertit que si una dona diabètica vol quedar-se embarassada, és molt important planificar-ho i preparar bé l'embaràs. "Les possibilitats que vagi bé són moltes més si es prepara bé", ha argumentat.

El cas del doctor Estivill

Un testimoni d'excepció de 'La Marató' ha estat el doctor Eduard Estivill, conegut per desenvolupar un mètode per dormir bé. Però ell personalment va patir un problema d'obesitat, i l'ha explicat en una entrevista que li ha fet Mònica Terribas. "Jo de petit era una boleta. En plena postguerra, la meva família estava obsessionada a fer-me menjar i tenir bona salut, que associaven a estar grassonet. Però als 16 anys ja vaig veure que havia de fer dieta. Va ser la primera dieta i la combinava amb esport", ha explicat. Ha recordat que anava variant de pes al llarg de la seva vida, fins als 50 anys i escaig. "Vaig arribar a pesar 137 quilos, i vaig tenir una embòlia. Vaig començar a documentar-me sobre la solució quirúrgica, que és molt delicada, però sempre ha d'anar acompanyada d'un canvi d'hàbits", ha advertit.

Els experts

Metges i investigadors expliquen les causes i els efectes de la diabetis i l'obesitat

L'endocrinòleg Lluís Vila ha explicat quines són les causes de la diabetis, quines diferències hi ha entre la de tipus 1 i la de tipus 2 i quins símptomes poden ajudar a detectar-la. El doctor Joan Vendrell s'ha centrat en les complicacions que pot provocar la malaltia en òrgans com el peu, la retina, el ronyó o el cor.

El cap d'endocrinologia i nutrició de l'Hospital Universitari de Bellvitge, Eduard Montanya, ha resumit els símptomes principals de la diabetis: "Tenir molta set perquè s'està orinant molt, però alhora perdre molt pes perquè els nutrients se'n van amb l'orina i, per tant, sentir-se molt cansat".

També ha visitat el programa la cap del servei d'endocrinologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, Marta Ramon, que amb l'ajuda d'una coreografia interpretada per alumnes de l'escola de dansa Ritme, de Sabadell, ha explicat què li passa exactament al cos quan el pàncrees no funciona de la manera correcta.

El doctor Albert Lecube, endocrinòleg de l'Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, ha explicat el que se sap de "la fórmula de l'obesitat": el que ingerim menys el que gastem és igual al que acumulem, i quant més acumulem més risc tenim de patir obesitat. Cossos diferents cremen energia de manera diferent. Hi ha òrgans que cremen més ràpid, i pot dependre de l'edat, de la genètica, de l'exercici que fem. "L'obesitat no és només un problema estètic, és una malaltia. I és un problema de salut per ella mateixa, perquè quan s'emmagatzema en els llocs de dipòsit habituals, sota la pell o a la panxa, el greix s'escampa cap a altres òrgans i pot fer que funcionin malament i així es poden desencadenar altres malalties, com la diabetis, un càncer o altres patologies", assegura el doctor Lecube. Ara per ara, l'única manera de combatre aquest risc és "menja menys, mou-te més".

stats