Martins Brauns: “La música pot ser l’única manera de combatre”

BarcelonaMartins Brauns (Riga, 1951) és un mite musical a Letònia. Compositor de bandes sonores, líder del grup de rock Sïpoli i conductor de formacions corals, Brauns va convertir-se en una figura nacional amb Saule, Perkons, Daugava. Aquesta cançó va popularitzar-se com un dels himnes de Letònia i ara, cada cinc anys, més de 5.000 grups corals es reuneixen a Riga per interpretar-la. El 2014, l’Assemblea Nacional Catalana va adoptar-ne la música i la va fusionar amb un poema de Miquel Martí i Pol. Brauns va recollir ahir el Premi Especial de la Federació d’Associacions d’Editors en l’àmbit de la cultura en la Nit de les Revistes.

Quin és l’origen de Saule, Perkons, Daugava?

La vaig crear el 1987, quan Letònia encara estava ocupada pel règim soviètic. El règim estava en contra de les creacions artístiques relacionades amb la identitat letona. Però un director de teatre va impulsar un espectacle sobre un dels nostres poetes més famosos, Janis Plieksans, i hi va incloure un poema que està considerat una obra nacional. Inexplicablement, el règim va permetre l’espectacle i jo hi vaig participar posant música al poema.

Per tant, la càrrega patriòtica del tema hi era implícita des del principi. Què el va empènyer a musicar-lo?

Tota la vida he odiat el règim soviètic i la seva ocupació. A vegades la música és l’única manera de combatre l’opressor.

L’ANC es va apropiar de la cançó per convertir-la en l’himne de la V el 2014. Com s’ho va prendre?

Entenc la música com una creació col·lectiva, no crec que la cançó sigui meva i prou. Està escrita en un compàs de 7/4, un tret poc comú en la música. Quan vaig veure que Catalunya s’hi interessava em va fer molta il·lusió perquè l’essència de llibertat lligada a la peça es traslladava així a un altre país.

Quines similituds té el procés català amb la lluita de Letònia per independitzar-se a finals del segle XX?

Hi ha nacions que sempre intenten conquerir els veïns i eliminar-ne les identitats. Això és el que va fer Rússia històricament, imposant el rus com a únic idioma i fent desaparèixer les identitats dels països. A Catalunya té lloc un procés similar: una gran nació està pressionant un país petit però que té la seva pròpia identitat. Estic content que els vostres veïns no ho hagin aconseguit i que els nostres tampoc ho fessin aleshores.

Com veu la relació actual de Letònia amb Rússia?

Putin pensa i actua com un governant imperialista per expandir l’hegemonia de Rússia. A Letònia, un 25% de la població és russa. Part d’ells conviuen amb els letons de forma amigable. Però també hi ha gent de procedència russa que no respecta Letònia com a país. No parlen letó, fan onejar banderes russes i actuen com si l’imperi rus encara dominés Letònia. Ha compost temes per a corals, bandes sonores i també cançons de rock. Com concep els gèneres musicals?

Qualsevol cançó és expansible i no pertany només a un únic gènere. A l’hora de fer música, el que m’interessa més és poder treballar cooperativament i crear sinergies amb altres músics. En aquest món, tot sol faràs poca cosa.