Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Mary Joyce: "Les dictadures ara ja s'armen contra l'activisme digital"

Mary Joyce dirigia la unitat dedicada a nous mitjans durant la campanya que va dur Barack Obama a la Casa Blanca. Fundadora d'entitats com Digiactive.org i The Meta-Activism Project, aquesta emprenedora ha treballat també per a la fundació de Bill i Melinda Gates. Joyce ha visitat Barcelona amb motiu del BDigital Congress, que ha aplegat 2.300 assistents aquesta setmana a Barcelona.

Quina va ser la primera campanya d'activisme digital?

Devia ser la campanya que van fer l'any 1994 els Zapatistes de Mèxic: feien servir webs per disseminar materials relacionats amb les seves idees polítiques.

Van tenir èxit?

En part. No van aconseguir els objectius polítics que s'havien proposat, però sí que van eixamplar l'audiència del seu missatge.

Fa poc que hem viscut el fenomen del vídeo Kony 2012 . ¿Ha estat una campanya efectiva o bé només un nou vídeo viral que aconsegueix els seus 15 minuts de fama?

És un exemple en què es combinen l'èxit i el fracàs. Amb el temps, serà vista com a una campanya reeixida, que va aconseguir fer popular aquest afer entre els adolescents. Però és també un fracàs, ja que no van aconseguir l'objectiu concret que es proposaven.

Hi ha ciberactivisme més enllà de Facebook i Twitter?

Les xarxes més útils per a campanyes públiques són, esclar, les que tenen més usuaris. Però també n'hi ha unes de no tan evidents, que són les que et permeten més seguretat a l'hora de fer activisme, com ara les que permeten enviar SMS de manera anònima.

Doncs Twitter ara, per assegurar-se l'expansió, esborra selectivament a cada país els missatges que contravenen les lleis nacionals.

Sempre hi ha hagut censura a internet. I sempre hi ha hagut maneres d'esquivar-la. Aquesta nova política de Twitter ho posarà més difícil, però en el pitjor dels casos els activistes tindran un ressò internacional.

I no haurien de passar comptes, les xarxes socials?

Les xarxes socials tenen ciutadans, però no sistemes de control democràtic. Hi ha lobis que vigilen i lluiten contra els excessos en matèria de protecció de dades, això sí.

¿I no afavoreixen l'activisme de sofà, que acaba un cop s'ha clicat el botó de "M'agrada"?

La implicació política és com una escala i ara hi hem afegit un nou esglaó. La gent que clica "M'agrada" o que fa una microdonació no són activistes que es tornen ganduls. Són ciutadans que eren apolítics i que ingressen en aquest joc.

Amb la Primavera Àrab les xarxes van jugar un paper important. ¿Agafarien ara els governs tan a contrapèl?

Les dictadures ara ja s'armen contra l'activisme digital. S'han posat les piles en aquest camp.

I serà una repressió efectiva?

Internet, per natura, és una xarxa: és fàcil tallar un camí, però també ho és trobar-ne un altre, encara que faci marrada. Al mòn online és més fàcil comunicar que aturar una comunicació.

Vostè va ser-hi a primera fila. ¿Realment l'impacte d'internet en la victòria d'Obama va ser decisiu?

Va ser important per a la captació de donatius, més que no per estendre missatge polític. Però els recursos van servir per contractar anuncis als mitjans tradicionals: premsa, ràdio i televisió.

Quina va ser la clau de volta de la seva feina aleshores?

Ser empírics. Fèiem proves sobre què funcionava millor: posar el botó de donacions aquí o allà? D'aquest color o d'aquest altre? Enviàvem correus electrònics diferents i després vèiem quins havien funcionat més bé.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT