Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Memòria històrica. Santa Paciència

Jordi Évole, al seu Salvados de La Sexta, va decidir abordar la llei de la memòria històrica. Amb la subtilitat que el caracteritza, Évole va voler confrontar en diverses ocasions els dos bàndols: els que necessiten restablir el seu passat i els que pretenen tirar-hi terra damunt per oblidar-lo.

Cada confrontació va ser un exemple de bona feina periodística. Va començar amb el debat dels arguments, asseient cara a cara un polític i un fotoperiodista. Joaquín Leguina versus Gervasio Sánchez. Leguina rebutja la llei de la memòria històrica per aquelles raons de no reobrir velles ferides i fomentar desitjos de venjança. Gervasio Sánchez, en canvi, es dedica a fixar el record a través de les seves fotografies sobre conflictes bèl·lics. Una bona manera de començar el programa exposant a l'espectador els arguments a favor i en contra.

Després hi va haver el debat en imatges. La tensió latent que no es pot explicar en paraules però que Salvados va saber plasmar a la pantalla. En un bar de Pedro Bernardo, a Àvila, Évole fa d'observador d'una timba de cartes i discretament intenta veure què en pensen els habitants d'una iniciativa d'una regidora que vol exhumar les restes del seu avi. Jordi Évole amb prou feines parla i observa. Deixa anar pistes i la tensió va creixent. L'evidència que es tracta d'un tema tabú que obre ferides es va fent latent fins que explota un " ¡Tú de eso te callas! " d'un home que no vol que parlin del seu passat. Es veu que el van agafar els maquis. Sublim la capacitat d'Évole de no interferir i saber explicar a través del silenci una ferida molt profunda.

Finalment vam veure el debat simbòlic. A la imatge d'un trist roure, escardalenc, que una família va plantar on van afusellar el seu besavi. Intenten que creixi però d'altres, d'amagat, l'escapcen. Són els únics que han aconseguit el seu propòsit i enterrar el seu avantpassat, però n'hi ha que no volen que això f aci arrels.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT