Més electrònica tramposa
Un cop escorxada públicament Volkswagen per haver falsejat les emissions contaminants dels seus motors dièsel, tocava posar l’escàndol en perspectiva i investigar si el cas del grup alemany d’automoció és excepcional. I, com era d’esperar vist el silenci general del sector, ha resultat que no: l’Institut d’Estudis del Transport de la universitat britànica de Leeds ha comprovat que els cotxes de Volkswagen contaminen fins a un 35% menys que els models comparables d’altres marques. Vehicles de BMW, Mercedes, Ford i Mazda emeten molt més òxid de nitrogen que el permès per la legislació europea. Una legislació que els organismes de control de la Generalitat i altres regions europees han posat sota sospita fins a tres vegades en els últims anys, reclamant a la Comissió uns mètodes de prova més estrictes.
L’automoció no és l’única indústria que té la cua de palla en això de fer trampes als exàmens. Fa un parell de diumenges recordava al suplement Emprenem que Samsung va ser enxampada fa tres anys forçant els microprocessadors dels seus telèfons mòbils quan detectaven que algú n’estava mesurant la velocitat. Ara s’ha descobert que la picaresca també esquitxa la pantalla del televisor: la mateixa empresa ha estat acusada pel grup ComplianTV d’incloure en els seus aparells una modalitat que fa que consumeixin menys energia en condicions de visionat que coincideixen sospitosament amb les dels estàndards oficials de consum elèctric. En aquesta ocasió, Samsung ho ha negat. A Holanda han fet proves semblants i han trobat que un altre fabricant també fa aquesta mena de trampes. El problema és que, a diferència dels cotxes, en els productes electrònics són els fabricants els que mesuren i comuniquen l’eficiència energètica. Per sort, els tramposos tenen els dies comptats: a la fira IFA es van presentar endolls que mesuren i enregistren el consum elèctric real dels electrodomèstics i serviran per disparar les alarmes quan les dades no quadrin.
