Publicitat
Publicitat

Mesures impopulars, un nou repte

Al contrari del que sembla, el govern espanyol es comporta amb cautela a l'hora d'adoptar mesures impopulars, i és que el president Rajoy no destaca per la seva valentia i resolució. Sobre la despesa militar, ben exposada en un reportatge d'aquest admirat diari, cal prendre una decisió agosarada, que Rajoy evita. Fa més d'una dècada, l'exèrcit espanyol es va convertir en un exèrcit professional i, a dia d'avui, compta amb 80.000 soldats de tropa i marineria, més 47.500 militars de carrera. Els números semblen descompensats perquè cada militar de carrera mana només sobre dos soldats com a màxim: "¡Ramírez, cuerpo a tierra! ¡González, arma en ristre!" . A allò que anava, els soldats s'incorporen a l'exèrcit empesos per un patriotisme que els honora. Hi abunden els sud-americans, que s'hi allisten alegres i bel·licosos per donar glòria a l'exèrcit espanyol (si Simón Bolívar obrís els ulls, es tornava a morir del disgust) i també per una paga, que multiplicada per 80.000 agafa una dimensió considerable.

Sobre això, a Catalunya Ràdio vaig sentir una proposta audaç: restablir el servei militar. Com han fet durant segles, els joves espanyols (ara, homes i dones, cal combatre la discriminació per raó de gènere) contribuirien a estalviar milions d'euros a la pàtria. Poso la mà al cetme i no se'm dispara que la mesura provocaria acampades d'indignats, manifestacions pacifistes i accions de desobediència civil (com anar a una botiga de joguets i negar-se a pagar la nina legionària). Però temps crítics com l'actual demanen solucions intrèpides.

Aquesta proposta alhora incòmoda i coratjosa la vaig sentir a l'atzar a El Cafè de la República , i me'n recordo molt bé, com si fos ara, perquè em va sorprendre, perquè vaig pensar que seria un pas endavant en la llarga llista de decisions impopulars del govern i perquè la vaig dir jo.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT